Andrea Rius Antiga, socia de l’Espanyol numero 8683, filla de pericos ha seguit amb la tradició familiar i defensa els colors blanc i blaus dins i fora del camp. Té 16 anys i va començar a jugar a l’Espanyol la temporada 2004-2005 (finals de temporada -abril- ), abans havia jugat a l’escola de l’Espanyol i a la GPE Manigua. A l’Espanyol Femení ha passat per l’Infantil B (aleshores es deia “F”, i s’hi va estar les dues primeres temporades), per l’Infantil A, pel Cadet futbol 7 (que posteriorment es va transformar en Juvenil-Cadet), pel Juvenil-Cadet i, actualment, juga al Femení C. És una central contundent i sempre ben posicionada, que lluita cada pilota i la sap treure amb criteri. Amb l’Espanyol ha guanyat una Lliga Primavera (la temporada 2006-2007), un Campionat de Catalunya (temporada 2007-2008), dues lligues (Cadet futbol 7 –temporada 2007-2008- i Juvenil-Cadet –temporada 2008-2009-) i un sotscampionat de Catalunya (temporada 2008-2009).
Perquè ets de l’Espanyol?
Sóc perica perquè tota la meva família ho és, i m’han anat transmetent la passió per aquests colors desde ben petita. I la veritat és que m’alegro de ser perica, perquè és tot un orgull!
Que significa per tu jugar a l’Espanyol?
Buuff! Per a mi jugar a l’Espanyol és un somni.. Bé, potser exagero, perquè el meu somni seria arribar a l’A, però mica en mica vaig pujant esglaons i a intentaré arribar a complir completament aquest somni en un futur, tot i que sóc conscient de la seva dificultat i no crec que l’arribi a aconseguir. Però de moment ja és un orgull portar aquesta samarreta, aquests colors i aquest escut a tot arreu, tot i que alhora és una pressió extra, perquè jo, com a perica que sóc, sempre intento deixar l’Espanyol en un lloc ben alt, donant-t’ho tot en cada partit, però quan les coses no funcionen, sóc la primera decepcionada, i no només pel propi equip, sinó per la imatge de club que donem.
Com et definiries com a jugadora?
Una mateixa mai és la persona més adequada per a definir-se, ja que jo no em veig jugar, però si m’hagués de definir diria que sóc una jugadora contundent, que té un bon posicionament, que s’ho deixa tot sobre el camp, que li agrada portar la línea defensiva i que no es complica la vida ja que tècnicament és força bàsica.
Amb quin jugador o jugadora t’identifiques?
Amb Marc Torrejón, tant per la posició com per la manera de jugar.
Parlant ara del Femení C, com veus el canvi d’equip i de lliga respecte l’any passat? Suposo que més físic, més competència, adaptar-se a un altre entrenador i a noves companyes...
Bé, la veritat és que el canvi es nota, i ja ho vaig començar a notar el primer dia de pretemporada, sobretot en la competència per a guanyar-se el lloc, ja que l’any passat hi havia molta diferència entre unes jugadores i unes altres i, en canvi, aquest any, no hi ha ningú que destaqui, i el fet de ser un grup tan homogeni ens ajuda a millorar, perquè ens suposa un esforç afegit. L’equip, com a col·lectiu, no té punt de comparació amb el de l’any passat; l’ambient és completament diferent, però l’adaptació al C ha estat molt fàcil, perquè les companyes m’han ajudat a que fos així. Respecte al nivell de la lliga, cal dir que no té ni punt de comparació primera catalana amb Juvenil-Cadet, perquè aquí la competència és major i no se’ns permet relaxar-nos, i perquè la diferència d’edat es nota i molt, perquè no és el mateix jugar contra dones que jugar contra noies de 14-18 anys, però això ens ajudarà a guanyar força física i a aprendre a posar bé el cos.
Quins objectius et marques aquesta temporada? Com està anant la temporada?
A nivell individual, aquesta temporada vull jugar el màxim de minuts possibles, anar millorant tant tècnicament com físicament per a poder intentar pujar al B en un futur i ajudar al màxim a l’equip. Ara per ara estic complint amb les expectatives i, fins i tot, les estic sobrepassant, perquè no m’esperava tenir tants minuts, però amb esforç i constància tot es pot i, de moment, sembla que està donant els seus fruits.
A nivell col·lectiu, el nostre objectiu està en quedar entre les 4-6 primeres i intentar que el màxim nombre de components de l’equip aconsegueixi pujar al B, ja que nosaltres som un equip de progressió i el nostre objectiu és nodrir al B. I durant la temporada hem vist de tot; bons i mals partits, però crec que estem en una dinàmica ascendent (només cal haver vist l’últim partit, contra el St. Andreu) i que, si seguim així, podrem quedar entre els quatre primers, perquè tenim equip de sobres per a assolir-ho.
Quin és el millor moment que has viscut com a jugadora?
El millor moment va ser guanyar la lliga quan estava jugant al cadet de futbol 7, perquè era el primer gran títol per a casi totes i ho vam celebrar “a lo grande”. Aquell va ser un gran dia, tot i que tampoc els hi restaré importància a la lliga assolida l’any passat o a la Copa Catalunya que vam guanyar aquell mateix any.
Bé, espero i desitjo que amb el Femení C s’assoleixin els objectius marcats i que la temporada sigui positiva per tothom. Ara parlem una mica del nostre club.
Com veus la temporada del primer equip?
Aquesta pretemporada les meves expectatives eren força bones, tot i que després de la desgraciada mort del nostre estimat capità (Dani Jarque, D.E.P.) les bones vibracions de l’equip van canviar. Però amb l’equip que tenim crec que podem donar guerra, deixant de marge aquestes dues últimes setmanes, on l’equip no ha estat gaire encertat ni ha mostrat el seu millor joc.
Com acabarà? Europa? Zona tranquil·la? Permanència?
El nostre objectiu primordial, com cada any, és la permanència, tot i que crec que aquest any, amb una mica de sort acabarem a UEFA, i sinó, doncs a la zona tranquil·la, i ja entrarem a Europa un altre any.
Que et sembla Cornellà - El Prat?
És el somni de tots els pericos fet realitat; per fi tenim el nostre propi estadi i s’ha de dir que és impressionant, és una passada...
Hem de continuar amb la política de cantera?
Si, la política de cantera mai l’hem de perdre, és la base de l’espanyolisme. Perquè hem de buscar jugadors al mercat estranger quan ja tenim gent a casa? Crec que no val la pena buscar, perquè ja ho tenim, ara només falta que sapiguem treure’ls-hi profit als nostres canterans.
Un record relacionat amb l’Espanyol?
Masses...permanències en l’última jornada (Múrcia i Reial Societat), Copes del Rei (València i Madrid), Glasgow, molts viatges per a veure l’equip...l’Espanyol és molt important per a mi, i per això tinc molts moments relacionats amb el club, i no em podria quedar només amb un perquè tots són especials.
Una salutació... a tots els pericos que llegiu l’entrevista, als quals animo a que us seguint passant per aquest gran blog. Us recomano que us animeu a passar-vos per la ciutat esportiva per veure algun partit del futbol base femení, perquè no té res a veure amb el futbol base masculí i ho podríeu comprovar, segur que serà una gran experiència i a nosaltres –les jugadores- ens farà il·lusió que ens vingueu a veure!
Moltes gràcies i molta sort.
Foto del Femení C. Temporada 2009 - 2010
Un del fet distintiu de ser de l'Espanyol és identificar-se fàcilment amb la imatge del perico. Tots (o casi tots) simpatitzem amb la figura que ens representa, molts de nosaltres de ben segur que tenim o hem tingut algn d'aquests animalets a casa i estic convençut que molts de nosaltres li hem posat el nom d'algún jugador. Oi? De fet, jo he tingut més d'un periquito i tots han portat noms de jugadors. Des de Tamudo, Arteaga a Coro i Valdo.
.JPG)
.JPG)
