De petit sempre m'imaginava jugant amb l'Espanyol, fent gols de totes les maneres possibles i contra tots els rivals de la lliga. Els gols amb els que somiava eren en una final de Copa, amb un gol que ens donava el títol, a vegades el meu gol salvava a l'equip de baixar a 2a. D'altres gols eren més emotius i ens donaven els 3 punts del derbi. El que no imaginava mai era com celebrar els gols...suposo que faría un salt d'alegria i m'abraçaría als meus companys.
I vosaltres? Com celebraríeu un gol?
.JPG)
11 comentaris:
En camp contrari la millor celebració és una bona tanda de petons a l'escut. En Tamudo ho sap fer molt bé i els hi ho va ensenyar amb claredat a tota la colla de culerots.
Quasimodo
Uf, jo de petit jugava al Torroella i he de reconeixer que era molt dolent. Jugava de davanter i en tota la meva carrera esportiva només vaig fer un gol. El que més recordo i ara em sap greu i tot, va ser un que vaig fer a l'últim minut de l'últim partit de lliga i quan ja guanyavem 7-0 a la Penya Blanc i Blava de l'Alt Empordà (joder, que portaven la samarreta de l'Espanyol i tot). No era concient de a qui marcava el gol, per l'ho tant vaig fer un vot que quasi toco el travesser amb el cap i tot seguit vaig correr fins al mig camp.
Ara, no sé com ho faria.
Yo lo que no sé es como celebraré un gol no ya no mio, sino del Espanyol, porque mira que nos cuesta meter uno eh ^_^
Doncs jo quan en marcava (jo era davanter, i acostumava a marcar-ne bastants... però ara ja no..jeje) no els celebrava ni fent-me petons a l'escut ni dovant tombarelles, un bon salt i cop de puny a l'aire, amb ràbia. Tot i això, encara recordo un partit CF Montmeló-CD Montornès Norte (jo jugava en els visitants) que vaig marcar el gol de l'empat, i ens hi jugàvem la lliga... vaig recórrer el camp sencer tot boig per anar amb el meu públic a celebrar-ho... Al final, tot i el meu gol, vam perdre, i també vam perdre la lliga... coses de futbol.
Quasimodo: Aquell dia en Tamudo va fer callar a més d'un prepotent.
Albert Olivé: Només vas fer un gol en la teva carrera? Doncs hi ha jugadors que han passat pel primer equip i no han fet ni això. Casartelli per exemple...
Emilio: Jejeje! Toda la razón...ya hace dias que no marcamos. Como lo vamos a celebrar?! Jejeje!
Història i tradició: Coses del futbol...acabaries cansat de creuar el camp per cel·lebrar el gol amb la teva afició no? Jejeje!
Ui, Guim, em vaig equivocar. Si llegeixes el que vaig escriure ja no concorda massa. Dic que només en vaig fer un i que el que més recordo és del que et parlo; jaja.
Doncs no, en vaig fer tres. Un a cada una de les tres primeres temporades i la última en veure que no en vaig fer cap, em vaig retirar a l'edat de 11 o 12 anys.
Cony Albert, si que vas penjar aviat ses botes no?
I jo ho vaig fer als 20, tampoc és gaire tard... jeje
Doncs jo amb 37 encara continuo.
Ya se sabe, los viejos rockeros nunca mueren ja ja ja
Albert Olivé:
Una retirada molt jove eh. Mentre no et retiris de la grada per animar a l'Espanyol ja va bé.
Història i tradició:
També molt jove. Jo al bàsquet em vaig retirar als 20.
Emilio:
Jejeje! Dando guerra! Ya veo que vas camino de ser como Donato.
Doncs jo estic totalment d'acord amb en Quasimodo. Fent un petó a l'escut demostra l'amor a uns colors i és un gest molt important per a l'afició.
Anna
Publica un comentari a l'entrada