Només vull destacar el desplaçament de l'afició perica, tots animant al nostre equip, tot i el mal joc i la imatge trista que han donat.
29.1.07
Accident a Tarragona
Club Gimnàstic de Tarragona 4 - RCD Espanyol 0
Només vull destacar el desplaçament de l'afició perica, tots animant al nostre equip, tot i el mal joc i la imatge trista que han donat.
Només vull destacar el desplaçament de l'afició perica, tots animant al nostre equip, tot i el mal joc i la imatge trista que han donat.
22.1.07
Joan Vilà Reyes
L'Anna, una gran espanyolista i millor amiga m'ha fet arribar un text que ha sortir del seu cor sincer i tendre. Aquí relata una petita història del President Joan Vilà Reyes.
Ha mort Joan Vilà Reyes, expresident de l’Espanyol. Em donen la noticia i em quedo sobtada. Havia sentit a parlar molt d’ell, sobretot mitjançant el meu pare. Per uns moments penso i recordo tot allò que m’havien explicat, però de totes les coses em quedo amb dues: que havia estat un dels millors presidents que haviem tingut, juntament amb Manuel Meler i que s’havia comès una gran injusticia contra ell.
S’han escrit moltes coses d’ell; el món de l’espanyolisme, sobretot aquella part que porteu més anys fidels als nostres colors de ben segur que coneixeu tota la història. Jo encara no havia nascut però sentia, de la mateixa manera que amb qualsevol persona, que no personalitat, fidel al nostre club ens deixa, una pena interior, una peça més del puzzle blanc-i-blau que ens deixava per sempre més.
A l’endemà m’assabento que la capella ardent tindrà lloc a les Corts. El meu cor em diu que hi he d’anar, tot i no haver-lo conegut li he de donar l’últim adeu com a seguidora del club que va presidir. Decididament dissabte vaig a comprar un ram, un detall, amb una llaçada blanc-i-blava, tot i que penso que amb totes les corones que tindrà no podré ni posar-la-hi a prop. Baixo a Barcelona i em dirigeixo a les Corts. Abans de tot signo al llibre amb la por que algun familiar em digui que qui soc jo per signar alla. Li dedico unes paraules i em disposo a anar a la sala de vetlla numero 16, la mateixa on van enterrar en Perelló. A la porta trobo un grup de gent, només conec en Coco Bertomeu, el qual em fa un lleu gest per saludar-me. Parla amb una senyora que va vestida de negre i suposo que és família. Li pregunto si pot ser posible que entri un ram de flors, la senyora se m’abraça, emocionada i em diu que és el més maco que ha vist mai, no el ram, sinó el detall d’una aficionada. Entro dins la sala de vetlla i tota la família, amb llàgrimes als ulls, m’agraeixen el fet. La vídua agafa el ram i el posen a sobre del vidre on es troba el difunt. Em saluden totes les filles, néts, gendres. Jo, molt sorpresa, m’emociono. Quina família més humana, més humil i més perica! No paren d’agrair-me el fet; els dic que és un simple detall i em diuen que els omple mes això que altres coses. Pregunto si puc veure el difunt i em diuen que per suposat. Entro a veure’l,, li envio un petó i també beso la corona blanc-i-blava que reposa damunt dels seus peus. Em despedeixo d’ell i de la familia. Ha marxat un gran espanyolista, una persona que va donar molts diners al nostre estimat club i, segons el meu pare, que de ben segur també descansa en pau amb ell, UN GRAN PRESIDENT.
Descansi en pau i una forta abraçada a la família i a tota la gent que el va estimar. El més adient fóra fer una biografia d’ell però ja se n’han fetes i tampoc és la meva intenció fer un recorregut per la seva vida. La meva intenció només era relatar una vivencia personal que m’ha commogut, com moltes coses relacionades amb el nostre gran i estimat club.
S’han escrit moltes coses d’ell; el món de l’espanyolisme, sobretot aquella part que porteu més anys fidels als nostres colors de ben segur que coneixeu tota la història. Jo encara no havia nascut però sentia, de la mateixa manera que amb qualsevol persona, que no personalitat, fidel al nostre club ens deixa, una pena interior, una peça més del puzzle blanc-i-blau que ens deixava per sempre més.
A l’endemà m’assabento que la capella ardent tindrà lloc a les Corts. El meu cor em diu que hi he d’anar, tot i no haver-lo conegut li he de donar l’últim adeu com a seguidora del club que va presidir. Decididament dissabte vaig a comprar un ram, un detall, amb una llaçada blanc-i-blava, tot i que penso que amb totes les corones que tindrà no podré ni posar-la-hi a prop. Baixo a Barcelona i em dirigeixo a les Corts. Abans de tot signo al llibre amb la por que algun familiar em digui que qui soc jo per signar alla. Li dedico unes paraules i em disposo a anar a la sala de vetlla numero 16, la mateixa on van enterrar en Perelló. A la porta trobo un grup de gent, només conec en Coco Bertomeu, el qual em fa un lleu gest per saludar-me. Parla amb una senyora que va vestida de negre i suposo que és família. Li pregunto si pot ser posible que entri un ram de flors, la senyora se m’abraça, emocionada i em diu que és el més maco que ha vist mai, no el ram, sinó el detall d’una aficionada. Entro dins la sala de vetlla i tota la família, amb llàgrimes als ulls, m’agraeixen el fet. La vídua agafa el ram i el posen a sobre del vidre on es troba el difunt. Em saluden totes les filles, néts, gendres. Jo, molt sorpresa, m’emociono. Quina família més humana, més humil i més perica! No paren d’agrair-me el fet; els dic que és un simple detall i em diuen que els omple mes això que altres coses. Pregunto si puc veure el difunt i em diuen que per suposat. Entro a veure’l,, li envio un petó i també beso la corona blanc-i-blava que reposa damunt dels seus peus. Em despedeixo d’ell i de la familia. Ha marxat un gran espanyolista, una persona que va donar molts diners al nostre estimat club i, segons el meu pare, que de ben segur també descansa en pau amb ell, UN GRAN PRESIDENT.
Descansi en pau i una forta abraçada a la família i a tota la gent que el va estimar. El més adient fóra fer una biografia d’ell però ja se n’han fetes i tampoc és la meva intenció fer un recorregut per la seva vida. La meva intenció només era relatar una vivencia personal que m’ha commogut, com moltes coses relacionades amb el nostre gran i estimat club.
L'àrbitre un dels nostres
RCD De la Coruña 0 - RCD Espanyol 0
Partit amb ocasions per als dos equips. Avui l'aliat de l'Espanyol ha estat l'àrbitre que no ha donat per vàlid un gol fantasma i després ha anul·lat un gol per fora de joc inexistent. L'equip ha sabut resistir al joc dur i fort del conjunt gallec i segueix sense perdre fora de casa des del 24 de setembre. En Tamudo ha tingut una bona ocasió per marcar però el pal ho ha impedit.
La primera volta acaba amb 26 punts i una progressió en el joc de l'Espanyol.
La setmana que vé Tarragona ha de ser blanc i blava i així començar la segona volta amb força i empenta per assolir els objectius proposats a principi de temporada.
Partit amb ocasions per als dos equips. Avui l'aliat de l'Espanyol ha estat l'àrbitre que no ha donat per vàlid un gol fantasma i després ha anul·lat un gol per fora de joc inexistent. L'equip ha sabut resistir al joc dur i fort del conjunt gallec i segueix sense perdre fora de casa des del 24 de setembre. En Tamudo ha tingut una bona ocasió per marcar però el pal ho ha impedit.
La primera volta acaba amb 26 punts i una progressió en el joc de l'Espanyol.
La setmana que vé Tarragona ha de ser blanc i blava i així començar la segona volta amb força i empenta per assolir els objectius proposats a principi de temporada.
16.1.07
Jogo Perico
Gran partit de l’Espanyol, la fe perica ha pogut contra la prepotència culé. El país s’ha despertat alegre després de veure com la imposició babaugrana perdia contra el sentiment blanc i blau.
.jpg)
Els homes de Valverde han fet un partit complet i a la mitja hora de partit han aconseguit el primer gol de la nit. La jugada la ha iniciat Tamudo que s’ha desempallegat de Puyol i ha deixat la pilota a peus de Luís García, que de manera hàbil ha enviat la pilota al fons de la xarxa. El conjunt fundat per un suïs ha tingut alguna ocasió però la defensa de l’Espanyol (amb 3 canterans) ha desfet el perill. En Giuly vivia en el fora de joc i els liniers deixaven fer al pigmeu francès. L’àrbitre xiulava el que Ronaldinho volia i els jugadors de l’Espanyol resistien gràcies a la seva força i als ànims d’una grada entregada en tot moment.
.jpg)
Durant la primera part La Curva ha iniciat una sèrie de càntics que recordaven els favoritismes de la federació amb el Bar$a i altres temes musicals destinats a recordar que Catalunya és més que un club. A la mitja part l’afició ha aprofitat per deixar reposar la gola mentre esperaven amb neguit l’inici del segon temps.
A la segona part l’equip culé ha començat dominant i Saviola ha fet un gol al minut 60 que igualava el marcador.
A la segona part l’equip culé ha començat dominant i Saviola ha fet un gol al minut 60 que igualava el marcador.
L’afició no s’ha vingut avall i ha seguit esperonant als jugadors que han tornat a agafar les regnes del partit, fins que al minut 65 una magnífica centrada del canterà Sergio Sánchez ha estat rematada de manera impecable per Tamudo.
Aquest gol ha posat dels nervis a Frank Raijart que ha trencat d’un fort cop de puny un tros de plàstic de la seva banqueta, segurament ha copiat aquest comportament dels aficionats babaugranes que van deixar el mobiliari ciutadà malmès durant les celebracions incíviques que van fer la temporada passada.
La grada i els jugadors seguien practicant el Jogo Perico i Ronaldinho seguia protestant i fent gestos perquè l’àrbitre xiules faltes inexistents. El criteri arbitral ha estat nul i els jugadors pericos veien targeta groga per qualsevol tonteria, mentre que els carnissers com Motta, Belleti, Márquez i companyia anaven fent de les seves.
Al minut 67 ha sortit en Pandiani i ha tingut bones ocasions per marcar, tot i que s’ha trobat amb aturades molt encertades de la ballarina Valdés. Al minut 78 ha sortit Jonatâs que tornava a l'equip després de molt temps.
Aquest gol ha posat dels nervis a Frank Raijart que ha trencat d’un fort cop de puny un tros de plàstic de la seva banqueta, segurament ha copiat aquest comportament dels aficionats babaugranes que van deixar el mobiliari ciutadà malmès durant les celebracions incíviques que van fer la temporada passada.
La grada i els jugadors seguien practicant el Jogo Perico i Ronaldinho seguia protestant i fent gestos perquè l’àrbitre xiules faltes inexistents. El criteri arbitral ha estat nul i els jugadors pericos veien targeta groga per qualsevol tonteria, mentre que els carnissers com Motta, Belleti, Márquez i companyia anaven fent de les seves.
Al minut 67 ha sortit en Pandiani i ha tingut bones ocasions per marcar, tot i que s’ha trobat amb aturades molt encertades de la ballarina Valdés. Al minut 78 ha sortit Jonatâs que tornava a l'equip després de molt temps.
.jpg)
Mentre la grada no defallia ni un segon en animar als seus i en un moment del partit s’han vist pancartes que recordaven a Frederic Rouquier, el jove seguidor de l’Espanyol que va ser assassinat per radicals del Bar$a.
.jpg)
El partit entrava en la seva recta final i l’Espanyol contraatacava molt bé i en una d’aquestes jugades ha arribat el tercer gol. En Rufete ha marcat i la grada ha embogit, era un deliri col·lectiu que demostrava que 22 collons poden més que 200 milions de pressupost i que l’Espanyol és un sentiment i no una imposició.
D’aquesta manera l’Espanyol mira la zona noble de la classificació i es mostra ferm per assolir els seus objectius.
D’aquesta manera l’Espanyol mira la zona noble de la classificació i es mostra ferm per assolir els seus objectius.
.jpg)
Aquesta victòria ens permet començar la setmana amb un somriure i així no haurem de suportar al company de feina pesat, a l’amic de classe torracollons o al corcó del cunyat que fa les típiques bromes sense gràcia. Visca l’Espanyol!
12.1.07
El derbi
S'apropa el derbi, des d'aquí volem repassar alguns dels millors moments que hem viscut en aquests partits de màxima rivalitat ciutadana.
El 15 d'abril de l'any 51 l'Espanyol va aconseguir la major golejada en un derbi. El resultat va ser de 6 a 0.
De la Copa es recorda la final jugada a Montjuic l'any 1957 i que va acabar guanyant el conjunt blaugrana per 1 a 0 amb ajuda arbitral. En aquell partit va estar present un insigne culé, el dictador Francisco Franco que va veure com el seu equip guanyava la Copa del Generalísimo.
La temporada 2000 - 2001 l'Espanyol i el Barça es van trobar en una de les eliminatòries de la Copa del Rei. A Montjuic el resultat va ser 1 a 2 i al Camp Nou es va empatar a 1. Els homes entrenats per Paco Flores podrien haver empatat l'eliminatòria, però l'àrbitre no va concedir gol per un fora de joc, que només ell va veure.
El 15 d'abril de l'any 51 l'Espanyol va aconseguir la major golejada en un derbi. El resultat va ser de 6 a 0.
Derbi dels anys 70 amb Fernando Molinos de capità
Sarrià en el derbi de la temporada 85 - 86
El derbi jugat al gener del 2000, en ple centenari va acabar amb empat a 1, el gol perico el va fer en Benítez en una rematada de cap
L'últim derbi que vem guanyar a la lliga va ser la jornada 18 de la temporada 2001 - 2002. El resultat va ser de 2 a 0 i Tamudo va ser un malson per a la defensa culé.
La temporada 2003 - 2004 va registrar una dada històrica. L'àrbitre va expulsar a 6 jugadors, tres per equip.
La temporada 2003 - 2004 va registrar una dada històrica. L'àrbitre va expulsar a 6 jugadors, tres per equip.
Els expulsats blanc i blaus van ser: De la Peña, Lopo i Soldevilla
Des de la banqueta també va veure la targeta vermella l'entrenador de porters Tommy N'kono
El 2 de març del 2005 l'Espanyol va aconseguir un empat al Camp Nou després de molts anys sense puntuar allí
De la Copa es recorda la final jugada a Montjuic l'any 1957 i que va acabar guanyant el conjunt blaugrana per 1 a 0 amb ajuda arbitral. En aquell partit va estar present un insigne culé, el dictador Francisco Franco que va veure com el seu equip guanyava la Copa del Generalísimo.
La temporada 2000 - 2001 l'Espanyol i el Barça es van trobar en una de les eliminatòries de la Copa del Rei. A Montjuic el resultat va ser 1 a 2 i al Camp Nou es va empatar a 1. Els homes entrenats per Paco Flores podrien haver empatat l'eliminatòria, però l'àrbitre no va concedir gol per un fora de joc, que només ell va veure.
A la imatge veiem a Akinori Nishizawa celebrant el gol, que posteriorment va ser anul·lat
A la Copa Catalunya l'Espanyol va aconseguir una gran golejada, l'any 1996 els homes de Camacho van guanyar per un contundent 5 a 1.
I aquest any també es va aconseguir guanyar, 1 a 0 amb gol de Coro
Al derbi de la Supercopa es va imposar el conjunt blaugrana amb les ajudes de la Federació Espanyola
Sempre hi ha pancartes que demostren la simpatia entre els dos equips barcelonins...
...i pancartes com aquesta, que recorden l'assassinat d'un jove seguidor de l'Espanyol a mans d'ultres del FC Barcelona.
La resistència perica també està present a Catalunya
Remenant per internet vaig trobar un text que definia a la perfecció el derbi, és el següent:
Avui juga David, contra Goliat,
Avui juga el pobre, contra el ric,
Avui juga el lleig, contra el guapo,
Avui juga la fe perica, contra la prepotència culé,
Avui juga el poble espanyolista, contra el país barcelonista,
Avui juga un sentiment, contra una imposició,
Avui juga un club, contra “un més que un club”,
Avui juga una il-lusió, contra una rutina,
Avui juguen 22 collons, contra 221 milions de pressupost,
Avui juga l’esport, contra la política,
Avui juguen “els ignorats”, contra la notícia,
Avui juguen 30 mil, contra 120 mil,
Avui juguen els nois de Valverde, contra els ”cracks” de Rijkaard,
Avui juga la gent de Dani, contra la multitud de Laporta,
Avui juguem nosaltres, contra ells,
Avui juga l’ESPANYOL, contra el Barça
Avui juga el pobre, contra el ric,
Avui juga el lleig, contra el guapo,
Avui juga la fe perica, contra la prepotència culé,
Avui juga el poble espanyolista, contra el país barcelonista,
Avui juga un sentiment, contra una imposició,
Avui juga un club, contra “un més que un club”,
Avui juga una il-lusió, contra una rutina,
Avui juguen 22 collons, contra 221 milions de pressupost,
Avui juga l’esport, contra la política,
Avui juguen “els ignorats”, contra la notícia,
Avui juguen 30 mil, contra 120 mil,
Avui juguen els nois de Valverde, contra els ”cracks” de Rijkaard,
Avui juga la gent de Dani, contra la multitud de Laporta,
Avui juguem nosaltres, contra ells,
Avui juga l’ESPANYOL, contra el Barça
11.1.07
Món Blanc i Blau
L’Espanyol necessita obrir-se al món, mostrar la seva imatge d’equip centenari i donar-se a conèixer com a campió de Copa. Si bé actualment el joc de l’equip no acompanya, s’han d’utilitzar altres vies per a fer difusió del sentiment blanc i blau.Hem d’aprofitar el valor dels personatges il·lustres que senten els nostres colors i així fer arribar l’Espanyol al major nombre de gent possible.
Deixo aquí algunes idees per a la directiva:
- Començant per en Pau Gasol i el seu germà Marc, aquest dos gegants del bàsquet i actuals campions del món que no s’amaguen dels seus colors podrien venir algun dia a l’estadi i fer el xut d’honor abans de l’inici d’algun partit. D’aquesta manera als germans de Sant Boi els hi dedicaríem un bany de masses.
- La Gemma Mengual, la sirena blanc i blava, tot i que ja ha estat en més d’una ocasió al camp i ja forma part de la Fundació Privada de l’Espanyol també és benvinguda i ens anima molt.
- En Manel Lucas i en Sergi Mas, fent les seves magistrals imitacions al programa Polònia de TV3 i resistint els culés que els rodegen, podrien aportar l’humor que necessitem en el nostre trist estadi.
- La Chiqui Martí, a molts els agradaria veure a aquesta esplèndida ballarina fent un espectacle amb una samarreta de l’Espanyol.
- El grup català Gossos té un component perico (segons les meves informacions) i no estaria malament que els socis de l’Espanyol gaudíssim de la música d’aquest grup, encara que difícilment podrien igualar un dels grups pericos per excel·lència com és Statuas d Sal.
Segurament podríem allargar aquesta llista amb un munt de noms com els germans Jofresa, Dani Garcia (exjugador de la Penya), Josep Maria Izquierdo, el Sheriff Manel Comas, el tenista Beto Martín, Xavi Moya, Enric Calpena, les germanes Azón, el waterpolista i actual conseller Dani Ballart, l'escriptor Francisco González Ledesma i el poeta David Castillo, l'actor Carles Canut i David Fernández, el showman Boris Izaguirre, els polítics Abel Matutes i l'amic Niubó entre d'altres...
Tots plegats de ben segur farien una gran difusió d’espanyolisme i engrescarien als socis i afeccionats pericos.
8.1.07
De vacances i derrota
RCD Espanyol 0 - Recreativo Huelva 1
Abans de començar s'ha fet un minut de silenci en memòria dels socis que ens han deixat al 2006, també per Manuel Fuster, l'encarregat de la residència de l'Espanyol, per les víctimes de l'atemptat d'ETA i pels aficionats del Recre que van morir en accident de trànsit quan anaven a veure un partit del seu equip.
Avui els jugadors han sortit adormits, semblava que encara pensaven en les vacances de nadal o en els regals que els reis els hi han portat.
El partit no ha sigut gaire dur, però la defensa visitant ha actuat amb duresa
El conjunt andalús s'ha apropat amb perill a la porteria de Kameni, que ha intervingut en un parell d'ocasions. Els nostres deixaven anar algun contraatac i semblava que podia arribar el gol, però el Recre ha fet un gran partit i ha mostrat una gran solidesa defensiva. La segona part ha estat més del mateix i després d'un error de De la Peña els de huelva han aprofitat per marcar l'únic gol del partit.
En Valverde ha fet canvis buscant la reacció, però ni Pandiani ni Julián han pogut fer res. L'àrbitre ha mostrat un targeta groga a Zabaleta que no podrà jugar el derbi del proper dissabte. Més tard ha sortit en Moha, però el partit ha seguit igual, l'Espanyol s'apropava a l'àrea i el Recre portava molt de perill en els contraatacs. En Moisés ha pogut empatar quan ha enviat la pilota al pal després d'una rematada de cap.
Finalment l'Espanyol ha perdut contra un bon equip que ha jugat molt millor que nosaltres.
Sortim al As
El passat dia 5 de gener el diari esportiu AS va publicar un breu on parlava d'aquest blog. Gràcies!
La Chatarra apareix al As (5 - 01 - 2007)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
