El paper de la dona en el món del futbol
La dona forma part del món del futbol de manera inherent. Font de vida, d’inspiració i d’espiritualitat té la fortuna de poder tenir fills amb l’ajuda de l’home, evidentment. Però la mare és qui el porta a dins i el lligam amb els seus fills és més estret.
D’un temps cap aquí cada cop són més les dones que s’han aficionat al futbol, i, concretament a l’Espanyol. De fet, som un dels equips amb més sòcies de la lliga. El futbol femení ocupa ara un lloc important en el nostre club i són diverses les presidentes de penyes blanc-i-blaves. Tot això és una mostra de normalitat en la nostra societat ja que fa anys això hagués estat un fet totalment impensable.
Les dones periques són apassionades, fanàtiques, enteses en el món del futbol; ja no es mira el comentari futbolístic d’una dona com una cosa d’estar per casa sinó que es respecta i se li té tota la consideració que es mereix.
Però encara hi ha camps on el paper de la dona és inexistent: en el camp de la directiva poques dones hem vist (Anna Maria Fusté o Julia Garcia-Valdecasas -ACS-); tampoc veiem dones fisioterapeutes, àrbitres, entrenadores, caps de premsa, etc, etc. I és que el mon del futbol ha passat de ser un àmbit estrictament masculí a un terreny on la dona té un paper important i l’ha de seguir tenint amb total normalitat.
És cert que els jugadors són homes però han nascut mitjançant una dona, tenen dona, germanes, filles, tietes, etc.
Gràcies Anna Maria Fusté, Julia García-Valdecasas (ACS), Maria Bosch i tota una llarga llista de dones que també han posat el seu granet de sorra.
I com diu un dels eslògans del 75è aniversari: Visca l’Espanyol i la mare que ens va parir!!!!!
.JPG)
10 comentaris:
Guim, no és més que una petita ajuda. Gràcies per mantenir el blog viu i amb articles realment emotius. Amb gent com tu l'Espanyol no desapareixerà mai. Gràcies per ser com ets i per ser un perico exemplar. Un petó. Anna
Buen articulo Anna. Gracias a todos por hacer crecer a nuestro club. David
L'Anna m'ha racomanat aquest blog i la veritat es que esta molt be. L'article m'ha portat molts records perque tens tota la rao. l'himne tambe podria dir d'avies a netes en noble nissaga. salutacions guim i endavant amb la teva tasca. Sergi Farell
Plas, plas, plas Anna! Bona recomanació de blog. Endavant guim. Mònica
es un tema que no es toca mai i que es molt important. felicitats a tos dos. seguiu aixi. gracies, pericos.
Ben segur que l'Àngel Rodríguez, en Roca, Aballí i altres van poder fundar l'Espanyol perquè al darrera tenien unes mares que els hi donaven suport. Aquest suport que ens donen mares i esposes a l'igual que deus fer tu. Anna, un article fresc, viu i diferent. Gràcies a la Chatarra per acollir col·laboracions de qualitat. Enhorabona per a tots nosaltres.
Quasimodo
Olé!!! Blog ben parit amb articles de qualitat. Visca l'Espanyol!! Enric
felicidades a los dos por la parte que os toca. Anna, por el articulo y Guim por mantener un blog perico. Adelante. SIEMPRE ESPAÑOL!!!
Hola Guim. Et felicito pel blog i pels articles. Espero que duri molt de temps per seguir llegint articles. això es fer espanyolisme. moltes gracies, Anna i Guim. Quina parella de perikos!! Montse
Molt bé!
Publica un comentari a l'entrada