Jo seguía encantat totes les novetats d'en Radu i les notícies de l'Espanyol i veient que s'apropava el meu aniversari li vaig demanar al meu pare que m'agradaría tenir una foto firmada pel crack de Bucarest. El meu pare em va dir que allò era molt difícil i jo ho vaig entendre i vaig seguir amb la il·lusió de poder fer de Radu al pati de l'escola i seguir veient a Sarrià els gols del 9 blanc i blau.
Quan vaig despertar el dia del meu aniversari hi havia un sobre a la taula de la meva habitació i dins una foto d'en Radu i la seva lletra amb un "Para Guim con simpatia. Florin Raducioiu."
Jo estava d'allò més content, de fet és l'únic regal que recordo d'aquell aniversari. La foto va estar un parell de temporades a l'estanteria que hi havia sobre de la taula, i ara descansa en una carpeta amb altres fotografies i firmes de jugadors.
El més curiós de tot és que el meu pare es va esperar tot un matí per veure el jugador desprès de l'entrenament i demanar-li la firma. El meu pare portava un rotulador verd amb el qual en Radu va dedicar la foto, en el moment de tornar-li el rotulador li va tremolar la ma al davanter i el rotulador va caure sobre de la jaqueta de pell del meu pare, deixant una ratllada molt visible.
En Raducioiu es va disculpar i es va mostrar molt preocupat. Es va oferir a portar-li la jaqueta a la tintoreria i fins i tot a pagar-li una de nova. El meu pare no va acceptar i va riure veient la situació còmica que acabava de viure.
Al final el meu pare va marxar amb la jaqueta guixada i content d'haver aconseguit la foto signada. En Radu va marxar disgustat per haver embrutat la jaqueta però com a mínim va seguir fent gols un parell de temporades més.
Aquesta és la fotografía que en Radu va signar gràcies a l'esforç i paciència del meu pare.
.JPG)
9 comentaris:
Segur que qui més va gaudir amb el teu regal va ser el teu pare.
Quasimodo
Seguro que el que más disfruto fue tú padre.
Por cierto, guardo buenoas recuerdos de Radu.
Saludos.
Molt bona l'anècdota.
Jo tb imitava a Radu al pati. El crack procent del Milà. Els gols que intentava fer eren aquells que entreves en diagonal per l'esquerre cap a l'èrea, tocaves la pilota un o dos cops cap a l'interior amb l'exterior del peu dret, el defensa no arribava, i xutaves al pal llarg del porter.
Grande Radu! Radu, Radu!
Jo no vaig poder disfrutar del radu, però n'he sentit molt a parlar d'ell i n'estic segura que era un crack..Curiosament, el regal d'aniversari que recordo amb més carinyo també és una firma d'un jugador..Els pares sempre busquen el millor pels seus fills, i si això va lligat a l'espanyol, aleshores encara ho busquen més.xd
petoneets! :)
La primera samarreta de l'Espanyol que vaig tenir va ser de Raducioiu! Duia el número 9.... quins records!
Muy bonita la historia.Sobre todo la actitud de Radu tras el tema de la chaqueta. Supongo que a tu padre le bastó con la intención de él intentar arreglarlo.
Quina història tan maca!
Salutacions.
Guim, una historia conojuda. Y, oye, detallazo por parte de tu padre ¿eh?. Si señor, para estar mas que contento.
Y gran detalle también del gran Radu ofreciéndose a pagar una chaqueta o la tintorería. Como dice Fernando, yo también creo que un gesto así por parte de una estrella (Radu lo era) es más que suficiente para decirle que no pasa nada.
Un abrazo Guim
Quasimodo: Si. El meu pare va gaudir de veure la alegria que vaig tenir al veure la foto dedicada.
Sentimiento Perico: Mi padre se lo pasó en grande persiguiendo a Radu. Jejeje.
negre_allstar: Crec que molts de la nostra generació hem imitat al Radu al pati.
Andreaa: Doncs si, els pares sempre volen el millor per nosaltres i saben que si està relacionat amb l'Espanyol ens fa inmensament feliços. 1 petonàs!
Història i tradició: La samarreta era Puma, una de les més maques que hem tingut.
Fernando J. Cansado: Es que Radu era un crack dentro y fuera del campo.
Albert: Si més no és una història curiosa.
Emilio: Mi padre encantado de hacerme feliz y en el fondo le hizo mucha gracia. No todo el mundo puede decir que un crack le ha ensuciado la chauqeta con un rotulador verde. Jejeje!
Publica un comentari a l'entrada