L'altre dia anava pel carrer amb una jaqueta de l'Espanyol. Eren les 22'30 i tornava d'entrenar. Jo ben tranquil i pensant en el partit de l'endemà vaig escoltar una veu femenina que deia "a 2a! Perico de mierda!". Jo fent un exercici molt i molt gran d'autocontrol vaig intentar ignorar les paraules d'aquella persona que demostrava les seves mancances humanes. Però la molt filla de puta va insistir, ajudada per un altre personatge que li reia la gràcia. Aquí ja no vaig ni intentar autocontrolar-me i em vaig girar i vaig fer una detallada descripció de la santa mare de la noia. La noia i el noi van demostrar la valentia d'aquests pseudo culés que tiren la pedra i amaguen la mà i van optar per callar. Només per merdes humanes com la noia aquesta vull que l'Espanyol es quedi a 1a i l'altre equip de la ciutat s'enfonsi en la més absoluta misèria.
El problema és que jo tot i tenir-li fàstic al Bar$a i desitjar-lis el pitjor mai insulto ni increpo als babaugranes. I a mi ja m'ha passat moltes vegades que m'han dit coses pel carrer, el problema està en que un dia m'agafaràn de mal humor i amb ganes de gresca i em liaré a cops de puny (i això que jo sóc dels pacífics)...
I encara em fa gràcia quan em pregunten ¿Perquè odieu el Bar$a?
I vosaltres perqué odieu al Bar$a?!...si és que l'odieu.
I encara em fa gràcia quan em pregunten ¿Perquè odieu el Bar$a?
I vosaltres perqué odieu al Bar$a?!...si és que l'odieu.
.JPG)
5 comentaris:
Jo vaig començar a odiar-lo quan tenia 12 anys. Vaig anar al Camp Nou amb el meu avi (perico) i uns quants culés em van intentar ostiar per portar una bufanda de l'Espanyol. Des de llavors, cada cop els odio més i més.
Jo no els hi tinc odi a mi em fan fàstic i en qualsevol conversa en la que particìpo i sur el tema els hi faig saber. Tenen el meu menyspreu total. Quasimodo
Jo crec que necessitaria massa espai per a dir-te totes les raons que tinc per a odiar-los. Simplement et diré que ser l'únic de l'Espanyol en tot el curs (i sumat al meu germà, els dos únics periquitos de tot el col·legi) et fa veure les coses d'una manera molt peculiar, i no et fa precisament veure amb bons ulls els típics culerots de pà sucat amb oli...
Yo aquí en Ibiza el único incidente parecido lo tuve el día después de perder en Leverkusen en el 88. El culé todavía debe estar corriendo, y eso que al final no pude perseguirlo por culpa de una valla que me cortó el paso.
aiii
periquitosss.. qué patéticos resultáis. Debe ser triste ser de un equipo sólo por no ser de otro. Porque no d´´ais más que pena. Pero de la buena. Lástima. En fin.. que el de la peña y tamudo os sigan sacando los cuartos, y despertando sólo a dos partidos del final, jajaajaj
Iros a la mierda de una puta vez, jajaajajajaj.. en cornella, con todos los charnegos os encontrareis en vuestra salsa. Y escribo en castellano por si algun pericucho no me entiende en catalan. A mí me encanta que estéis ahí... me da una alegría semanal, jaajajajajaja. A cascarla, pericos!!.. a la cassola!
Publica un comentari a l'entrada