És bonic quan un equip passa a la història i tota una generació és capaç de recordar l'alineació que durant una o varies temporades han defensat el club. A l'Espanyol hi ha moltes alineacions per recordar, des dels 5 dofins fins a la Copa del 2000 passant per la UEFA del 88 i emocionant-nos amb els 11 jugadors que anys desprès ens van portar a la final de la UEFA per segona vegada.
Però de totes les alineacions la primera que jo recordo és la següent:
Amb el número 1: Toni
Amb el 2: Mendiondo
Amb el 3: Torres Mestre
Amb el 4: Herrera
Amb el 5: Pochettino
Amb el 6: Brnovic
Amb el 7: Francisco
Amb el 8: Roberto Fresnedoso
Amb el 9: Raducioiu
Amb el 10: Arteaga
i amb l'11: Jordi Lardín
Potser em falla la memòria i he barrejat jugadors però crec que no m'equivoco gaire. D'aquest equip el jugador que més admirava era en Pochettino i en Toni. Com ha passat el temps...
I vosaltres quina alineació recordeu?
.JPG)
7 comentaris:
Uff, han sido muchas y por motivos muy diversos, pero si he de citar sólo una, no puede ser otra que esta del 4 de mayo de 1988:
N'Kono
Job
Miguel Ángel
Gallart
Soler
Orejuela
Urquiaga
Iñaqui
Valverde
Pichi Alonso
Losada
Que grandes recuerdos por favor.
Jo no he sigut mai de recordar alineacions senceres, no tinc aquest do... però de la que has citat sí que recordo a Toni, a Torres Mestre, a Pochettino, a Arteaga i... Raducioiu i Lardín. Amb aquests dos últims vam tenir un problema el meu germà i jo. I és que a la primera samarreta de l'Espanyol que vam tenir (ens la van portar els Reis), volíem posar-nos nom i número. I tots dos volíem Lardín... i això no podia ser! Total, al final jo em vaig quedar amb el 9 de Raducioiu... el Xavi va fer valer el fet de ser el gran.
La què has dit tu és la primera que jo també recordo!!! De fet, quan sento per megafonia: "I ara, l'alineació de lEspanyol"... sempre penso: "Amb l'1, Toni"... Per mi, Toni i Radu eren (i són) els meus grans ídols.
Ai, peró, canvio Mendiondo per Cristobal... encara que el dia que vaig veure al Mendiondo venir a tirar una falta a la frontal de l'àrea...
Emilio: Que recuerdos! Lastima que un equipo como ese no pudiera conseguir la UEFA. Un saludo!
Història i tradició: No hi ha res com ser germà gran!...de totes maneres jo aquella època també era més de Radicioiu. Jejeje! Una abraçada!
Bender: Crec que l'alineació que he dit està malament, perquè el lateral dret era en Cristòbal i no en Mendiondo. De totes maneres, quin gran equip! Salutacions!
En aquesta alineació per a mi hi ha dos jugadors andalusos que perfectament podrien haver estat "toreros" i que eren dos artistes i lo millor que he vist en un camp de futbol: en Francisco "el maestro" i el torero Arteaga.
Quasimodo
Aquesta de la que tu parles la tinc molt present tot i que jo ja hi afegia en Cristoba. En Mendiondo el recordo molts anys a l'equip i molts anys de titular però no sé perque el tinc mig oblidat. Pobre noi. El partit que més recordo és el 4 - 1 al Madrid a la copa del rei i també 1 - 2 al Bernabeu amb un Lardín estalar en els dos partits.
He llegit al blog de l'Emilio que no pots venir a Cornellà. Una llastima, però no et preocupis que animarem per tu.
Publica un comentari a l'entrada