Tornem a casa!

De Sarrià tinc el record d'entrar amb el meu pare i sentir una emoció especial en el moment en que pujava l'escala que donava accés a les nostres localitats...i davant meu veia la tribuna i la gespa. El 2 d'agost estic segur que tornaré a tenir aquesta sensació, aquesta vegada però, serà a Cornellà, la nostra nova casa...

Aquesta foto la vaig fer recentment en una de les visites a Cornellà - El Prat. La foto és una petita mostra del que crec que reviuré a Cornellà i aquesta magnífica sensació de formigueig a la panxa en veure el camp i tota una afició entregada als colors blanc i blaus.

I vosaltres quines sensacions tenieu a Sarrià i quines espereu tenir a Cornellà?!

Yo, minoría absoluta

Nacho Julià publica para Sant Jordi un libro en el que narra su vivencias como militante blanquiazul, y que contiene un DVD en el que insignes pericos, como Santiago García (el socio número 1 del club), Raúl Tamudo, Tomás Guasch o Daniel Sánchez Llibre nos cuentan su historia de amor con el Espanyol.

El 15 de abril se pondrá a la venta en las tiendas oficiales del RCDE y en diversas librerías y kioscos de Barcelona el libro “Yo, minoría absoluta”, escrito por Nacho Julià y que incluye un DVD con el documental “Una història d’amor”, que también ha sido rodado y dirigido por este activista espanyolista. Los puntos de venta se detallarán a partir de ese mismo día en el blog, http://www.yominoriaabsoluta.es/, en el que también se abrirá un foro de opinión para que los aficionados opinen sobre los temas que esta obra somete a debate y para que puedan contar su particular historia de minoría absoluta y todas aquellas vivencias en blanquiazul que deseen compartir.

El libro está dividido en tres partes muy diferenciadas. En la primera Nacho Julià explica su trayectoria como militante perico, y como desde su más tierna infancia hizo un juramento de amor y lealtad hacia los colores blanquiazules y la minoría absoluta que sufrió en el colegio, trabajo etc. En la segunda narra algunos momentos claves de la historia reciente del club, como las finales de Copa o los partidos agónicos contra el Murcia y la Real Sociedad, pero desde la perspectiva de un aficionado de a pie, además de hacer un análisis de los estadios en los que el Espanyol ha jugado. Por último, analiza lo que considera “males del espanyolismo” y ofrece su visión sobre temas como el Fútbol Club Barcelona, el Real Madrid, los políticos, la prensa, la política ligada a nuestro club o los mismos pericos.

El DVD es un documental de 70 minutos que pretende explicar la vinculación de los aficionados blanquiazules hacia el Espanyol como si de una historia de amor se tratara. Sólo así se entiende la fidelidad y la pasión de los periquitos con su club, por más que históricamente les ha dado más disgustos que alegrías.

Durante todo el metraje diversos espanyolistas hablan sobre el vínculo que les une al sentimiento espanyolista y nos cuentan anécdotas y recuerdos desconocidos por la mayoría de socios. Intervienen en el documental: Santiago García (socio nº 1), Maria Bosch (ex secretaria dirección RCDE), Raúl Tamudo (capitán primer equipo), Tomás Guasch (subdirector diario AS), David Casamitjana (ex jugador RCDE años 50), Daniel Solsona (ex jugador RCDE años 70), Pau García (Penya L’Escollera), Daniel Sánchez Llibre (presidente RCDE), Ramon Condal (vicepresidente RCDE), Juan Terrats (El Periódico de Catalunya), Ferran Martorell (ex presidente RCDE), José María Calzón (delegado primer equipo), Òscar Pitarch (ex vicepresidente FCPE), Óscar Barberán (ex conseller RCDE), Mireia Flores (departamento comunicación RCDE), Eduard de Batlle (RAC 1), Bea y Merche Perelló (Grupo Bonanova), Cecilia y Florència Muñoz (Infantil B RCDE) y Sara Ariza (Eternos).

Los co-editores de estas dos obras pericas son el mismo Nacho Julià y el periodista Sergio Fidalgo. La presentación a la prensa se hará el miércoles 15 de abril tras el entreno en la ciudad deportiva, y la presentación ante la afición perica se hará ese mismo día a las 20:00 h en el local de la Penya Eternos, el bar Everest (calle Santuario, 57, en el Carmelo). Se hará una segunda presentación en la ciudad de Barcelona el sábado 18 de abril, a las 12:00 h, en el local de la GPE Manigua (Desfar, 25, zona Pl. Virrey Amat).

Nacho Julià ha sido fundador de grupos espanyolistas como La Curva, Pericos Moteros, Eternos o la Plataforma Cien Razones. También formó parte del equipo fundacional del portal Pericosonline.com y de Espanyol TV. Ha sido directivo de la Federació Catalana de Penyes y ha colaborado en diversos medios, como los diarios El Mundo Deportivo y AS, la revista 23 perico, el programa de radio Sin concesiones (RKB) y la tertulia televisiva La Ronda (Canal Català). Es socio del RCDE desde 1986.

Condemnats

On estarem la temporada vinent?

Jo sincerament estic acollonit. No soportaría haver d'anar a veure l'Espanyol els diumenges a les 12 del matí o els dissabtes a les 18'00...ni mirar els preus per fer desplaçaments a Castelló, Huesca o Girona.

De moment sembla que hi ha divisió d'opinions, uns s'aferren al poder diví invocant una ajuda a la Moreneta, d'altres fan anar la calculadora amunt i avall intentant que els hi surtin els números. També n'hi ha alguns (i aquí m'incloc jo) que ja ho veuen tot fet, és a dir, que no tenen l'esperança de veure l'Espanyol a 1a la temporada vinent. Passi el que passi i fem el que fem està clar que no em de deixar d'animar i donar suport a l'equip. De moment res de criticar als jugadors ni a la directiva. Els jugadors que juguin i des del meu punt de vista millor no començar amb les crítiques cap a ells, que ens agradi o no són els únics que ens poden salvar de tot això.

A la directiva tampoc sóc partidari de dir-li res de moment, quan acabi la temporada (baixem o no) s'ha de fer una bona neteja, de dalt a baix. Que no quedi ni un dels que hi ha ara perquè sinó tornarem a passar pel mateix i els pericos ja n'estem farts d'anar aguantant i aguantant directives incompetents.

I ara, amb el que queda de lliga, doncs a lluitar ni que sigui per morir dignament o donar una mínima bona imatge.

Visca l'Espanyol!

N'estic fart!

L'altre dia anava pel carrer amb una jaqueta de l'Espanyol. Eren les 22'30 i tornava d'entrenar. Jo ben tranquil i pensant en el partit de l'endemà vaig escoltar una veu femenina que deia "a 2a! Perico de mierda!". Jo fent un exercici molt i molt gran d'autocontrol vaig intentar ignorar les paraules d'aquella persona que demostrava les seves mancances humanes. Però la molt filla de puta va insistir, ajudada per un altre personatge que li reia la gràcia. Aquí ja no vaig ni intentar autocontrolar-me i em vaig girar i vaig fer una detallada descripció de la santa mare de la noia. La noia i el noi van demostrar la valentia d'aquests pseudo culés que tiren la pedra i amaguen la mà i van optar per callar. Només per merdes humanes com la noia aquesta vull que l'Espanyol es quedi a 1a i l'altre equip de la ciutat s'enfonsi en la més absoluta misèria.

El problema és que jo tot i tenir-li fàstic al Bar$a i desitjar-lis el pitjor mai insulto ni increpo als babaugranes. I a mi ja m'ha passat moltes vegades que m'han dit coses pel carrer, el problema està en que un dia m'agafaràn de mal humor i amb ganes de gresca i em liaré a cops de puny (i això que jo sóc dels pacífics)...

I encara em fa gràcia quan em pregunten ¿Perquè odieu el Bar$a?
I vosaltres perqué odieu al Bar$a?!...si és que l'odieu.

Una imatge...

...val més que 1000 paraules!

Un dilluns més...

Odio els dilluns. No els odio només perqué sigui tornar a començar la setmana i caure de nou en la rutina. Quan arribo a classe el primer que sento és "Com va l'Espanyol?!"...perqué collons m'ho pregunten si ja saben que l'Espanyol va perdre?! I desprès ve la brometa de dir "Encara no esteu a 2a?!". Doncs a mi m'agafen ganes d'anar un dia i dir-li a la cara d'algun d'aquests "Escolta, el teu avi que s'estava morint com està?! No s'ha mort encara?!" o per ser més suaus dir "La teva germana com està?! Que fa dies que no passa per casa...".

Sé que potser em passo una mica però es que a vegades s'han de dir coses d'aquestes perquè la gent deixi de tocar els collons o s'adoni que el fet de tocar-los no és gratuït. El que em fa ràbia és que jo mai he dit res de futbol a ningún culé però ells (que presumeixen de ser un club senyor i una afició exemplar) tenen la mà trencada en això. Bé, són coses que mai podré entendre. I demà, serà dimarts i encara haurem d'aguantar a gent d'aquesta.

Ara només espero que comencem a guanyar partits perqué sinó...els dilluns seràn encara pitjor!

Visca l'Espanyol!

Només és futbol...

Avui ha sigut un dilluns com qualsevol altre. Desprès d'aixecar-me, m'he dutxat, he esmorzat tranquil·lament, i he preparat el meu camí a la universitat mentre anava escoltant l'mp3.

He arribat una mica abans per acabar un exercici de classe i he aprofitat per anar a l'aula d'informàtica per consultar internet, allí m'he trobat a gent de la classe que també estaven fent feina.

Després d'una estona de fer feina s'ha apropat un company al qual li tinc molt d'apreci i m'ha dit "Quina llàstima ahir l'Espanyol! Aveure si aquest diumenge hi ha més sort i surt del descens d'una vegada". Aquest company és culé, però tot i aquesta petita taca negra en el seu historial sempre s'ha comportat amb respecte i educació amb l'Espanyol i amb mi. Jo he fet el comentari de "Si, si...ja ens toca guanyar!" i més enllà un altre company de classe que també és perico (2 pericos en una classe de 90 persones!) ha dit "Diumenge guanyem amb gol de Lo Pelat!". Fins aquí tot bé, converses normals de futbol.

Fins que un noi, que no sé ni si va a la meva classe perqué és la primera vegada que el veia, ha dit amb veu forta i amb un to com si se sentís orgullós "Doncs jo espero que aquests fills de puta baixin a 2a i desapareixin". L'altre perico l'ha mirat de manera indiferent i ha seguit fent feina a l'ordinador, però jo no, m'he quedat mirant a aquell miserbale que seguia profanant insults contra l'Espanyol i la seva afició. He intentat controlar-me però no he aguantat tans insults i he acabat saltant i dient-li quatre coses que per la seva expressió facial em sembla que no li han fet gràcia...però el noi, veient que a mi no em feien gràcia els seus comentaris i quan ha vist que jo li deia obertament tot el que pensava sobre el seu club ha optat per baixar el cap i marxar de l'aula. Un comportament que demostra molt bé el tipus de persona que és.

Però aquí no acaba la cosa...una amiga meva que estava al meu costat ha vist des del principi tot l'incident. Ella sap perfectament com sóc i les actituds que em molesten. I quan tot ha acabat ha tingut la brillantesa de dir-me "Home Guim, no et posis així, que només és futbol". Això ja ha sigut la gota que ha fet vessar el got.

Només és futbol?!

Si només és futbol perqué hem d'aguantar bromes a l'escola, institut, universitat, feina tota la vida?! Si només és futbol perqué un babau m'ha de dir "fill de puta" sense cap motiu?! Si només és futbol perqué no li diuen al burro aquell que es calmi?! Si només és futbol perqué sempre que diem que som pericos ens hem d'estar excusant o donant una explicació?! Si només és futbol perqué ens tracten com si fòssim una merda?! Si només és futbol perqué els hi tinc tant d'odi?!

No ho sé, tot plegat m'ha deixat de mal humor i a sobre amb la feina a mig acabar. I tot i que només sigui futbol...Visca l'Espanyol!

A 2a?!

L'equip està fotut. Ja són moltes jornades sense guanyar i sembla que cada vegada estem més ficats al pou. Malauradament no podem donar-li les culpes a l'àrbitre, ja que som tan dolents i tenim tanta mala sort que no creem casions i quan ho fem enviem la pilota als núvols.

Els jugadors estan nerviosos i amb una anisetat fora del normal, una clar exemple el trobem amb l'actuació de Kameni davant d'un aficionat i dels múltiples errors de jugadors que sempre han estat a l'alçada de les circumstàncies. En general la cosa no funciona i encara no hi ha hagut cap "efecte Mané", el joc ha millorat lleugerament però segueixen havent, des del meu punt de vista, jugadors que no mostren una bona actitud quan juguen. Crec que per sortir de la situació actual no cal gastar-se els diners en Torrado, Obodo o altres nomes que sonen per reforçar l'equip, amb el que tenim podem sortir d'aquesta situació, és només un tema d'actitud.

Lluitar cada pilota com si ens anés la vida, no baixar els braços, no protestar als àrbitres i per descomptat, el més important, és fer més gols que el rival. Quan les coses no funcionen millor canviar i si Kameni no està bé (que no ho està) pot ser un bon moment per donar-li una oportunitat a l'argentí Cristian Álvarez, si Chica no s'adapta a la banda esquerra millor que jugui Beranger o David Garcia, si el mig del camp no acaba de funcionar amb l'Àngel donar minuts a Román pot ser una bona alternativa, Luis Garcia porta jornades que és incapaç de fer gol i ni tan sols crea perill, doncs el millor seria deixar jugar a Callejón o Jonathan Soriano que segurament supliran les seves mancances tècniques amb una dosis d'il·lusió i energia que ens aniran molt bé.

Amb tot això no vull dir que els jugadors que he nombrat no estiguin capacitats per jugar a l'Espanyol o que no m'agradin, tampoc vull assenyalar a ningún d'ells com a culpable de la situació, em vinc a referir que necessitem a gent que ara per ara rendeixi i ens tregui de la zona perillosa. Ja són moltes temporades tontejant amb el descens i al final acabarem al pou de segona.

I vosaltres com ho veieu?! Anem a 2a?! Ens salvarem?!

De fet portem un parell de temporades on som La força d'un patiment! Visca l'Espanyol (a 1a)!

Adéu 2008!

Per fi ja s'acaba aquest nefast any. Esportivament parlant no hem estat a l'alçada de les expectatives que s'havien creat entorn de l'equip. Després del partit contra el Villarreal tot es va convertir en un conte molt trist. Començant per algunes derrotes doloroses, com al camp del Valladolid (on ens van marcar el gol més ràpid de la lliga), o la pallissa que ens va caure a Múrcia, on un equip patètic entrenat per Javier Clemente ens en va fotre cuatre. També les lesions ens han marcat molt. En Tamudo amb un braç trencat, el De la Peña amb...moltes coses trencades, el Rufete que ha passat més hores als serveis mèdics que a casa seva.

Tot això mica en mica ha anat crispant a la gent i ha acabat amb una desunió entre el públic i els jugadors. Ara, de moment, la situació és força semblant a la de la temporada anterior però esperem que aquest 2009 ens torni ben amunt.

Des d'aquí us desitjo un bon 2009 i una abraçada ben forta!

Salut i Espanyol!

Cantera

Sempre he sigut partidari de la cantera. De fet, com més fitxatges fa la direcció esportiva més partidari em torno de donar possibilitats a la gent del planter. No acabo d'entendre com el club es gasta els diners en fitxar a Román Martínez en comptes de donar una oportunitat a jugadors com Juliàn o Jordi Gómez. Amb això no vull dir que Román Martínez no sigui un jugador vàlid, de fet, crec que és un encert el seu fitxatge ja que tot i no estar encara del tot integrat en l'estil de joc s'ho deixa tot al camp i des del meu punt de vista s'esforça per l'equip. Però tornant al tema de la cantera m'agradaria que aquest joves tinguessin una oportunitat al primer equip, ja que molt probablement suplirien les seves mancançes tècniques amb la il·lusió d'estar jugant en un club de primera, el club que al cap i a la fi els hi ha donat la possibilitat de jugar i donar-se a conèixer. També l'afició s'identificaría abans amb un jugador com el Julián que ja porta uns anys al club i sap com som els pericos, en canvi un jugador qu vingui d'un altre equip molt possiblement no acabarà de saber quin és el significat de ser i sentir-se perico. No sé si m'he explicat prou bé, però es que ara mateix estic amb un munt d'idees al cap i sembla que no m'acabo de concentrar...deu ser que tinc la il·lusió de seguir endavant amb el blog. Com quan vaig començar.

Visca l'Espanyol!