Boicot

He decidit fer boicot a totes aquelles empreses que s'ajuden del Barza per a promocionar-se i vendre's. Utilitzant als mercenaris que treballen al club suïs volen oferir un producte i a més a més convèncer als clients. És curiós veure a un jugador (amb una dentadura semblant a la d'un cavall) com llueix el seu somriure mentre menja una Natilla i com sa mare i germà també es colen a l'anunci. Anuncis com el de Llet Nostra (a parrtir d'ara Llet Seva) on en Puyol (molt semblant a Tortel Poltrona) ens intenta dir que està així gràcies a la llet aquesta quan tots sabem que al Barza no li diuen FC Nandrolona perqué si.

D'altres estan molt més aconseguits i mostren les veritables arrels del conjunt babaugrana..."Fúbo Clú Barselona amigo!" tal i com deia Estrella Damm (també patrocinador del nostre Espanyol).

I es que realment és molt trist veure com per tal de vendre's, la imatge del Barza arriba cada vegada més lluny, a les bosses del Sorli Discau ja hi apareix l'escut aquest que té forma d'orinal, als paquets de crispetes del Caprabo regalen adhesius del Ronalpinhos...i moltes més coses que afortunadament no conec.

La manera que tinc de sobreviure a la invasió suïsso-blaugrana que ens envolta és no consumir aquests productes. Per començar he deixat de menjar natilles i ara consumeixo les de la marca "La Fageda" que és un empresa catalana que bona part de la seva plantilla està composta per treballadors amb algunes minusvalíes. La tasca d'aquesta empresa és molt important i integradora perqué d'aquesta manera donen una oportunitat a totes aquelles persones que per motius mentals o físics no poden trobar una feina fàcilment. Tampoc consumeixo Llet Nostra i estic pensant de comprar-me una vaca i servir-me jo mateix la llet quan ho necessiti. El problema és que la vaca hauria de tenir-la al balcó i resulta una mica estret.

El tema d'Estrella Damm no el boicotejaré tant perquè també patrocina al nostre club i a més, que fariem nosaltres sense una bona cervesa abans dels partits...

Animo a tots els pericos a fer un boicot a tots aquests productes i demostrar que la resistència perica segueix més viva que mai.

PD: Escric això des d'un ciber ja que per un malentés amb Telefonica (empresa que patrocina al Barza) m'he quedat sense connexió a Internet.

Y todo esto porqué?!

Tot comença quan quedem amb el Xavi per anar fins a la Plaça Artós i d'allí baixar fins a l'Orinal, a Plaça Artós ens trobem amb els primers coneguts i compartim un cerveseta mentre xerrem i cantem una mica en contra de la púrria culé.

En partits com el d'ahir, anomenats "d'alt risc" l'afició visitant ha d'anar fins al camp del rival amb la protecció policial per evitar incidents. El punt de trobada de tots els pericos era la Plaça Artós i la hora de sortida amb els Mossos era a les 18'00. La cosa va començar malament ja que no vem sortir d'allà fins les 18'30, vem trigar mitja hora per fer un recorregut d'uns 200 metres i ens van tenir aturats durant 20 minuts a General Mitre. No ens donaven cap explicació i quan algú es dirigia als agents les respostes d'aquests eren molt desafortunades (més que un cos policial semblaven porters de discoteca). Quan ja vem arribar al camp ens van dirigir fins a una de les portes d'entrada (no sé com es diu el carrer però estavem situats entre la Maternitat i l'Orinal). Allí els Mossos ens van rodejar i un parell d'integrants de tota l'expedició espanyolista es van sortir de la zona acordonada (amb permís dels Mossos) i van estar parlant amb encarregats de seguretat del Barza o Mossos o algú que allí tallava el bacallà. Allí hi havia uns 300 pericos, molts amb entrada i altres amb carnets per accedir a 3a graderia. A tot això eren les 20'30 i tot seguia igual. De cop i volta un parell de joves es quiexen de l'actitud xulesca i amenaçadora dels agents i la resposta d'aquests és un bon cop de porra. Molta gent amb entrada i daltres amb carnet no ens podiem moure d'allí, la resposta dels Mossos es ben clara: NO.
El partit ja havia començat i els pericos cantavem animant als nostres jugadors...va arribar el primer gol de l'Espanyol i aquell racó de carrer va esclatar d'eufòria, una euforia que els Mossos es van encarregar de reprimir a cops de porra. Passada una estona va arribar la indignació dels pericos allí presents que gràcies a la radio no entenien com un àrbitre podia donar per vàlid un gol marcat amb la mà. Mentre els Mossos es reien de nosaltres i a la mínima que podien repartien amb la seva porra. A la mitja part va venir un Mosso i ens va dir que podriem entrar tots, que mica en mica aniriem entrant tots. Va passar mitja hora i seguiem fora fins que ens van dir els Mossos que no podriem entrar i que ens tornaven de volta cap a la zona de Sarrià.
Tot anava més o menys bé fins que a l'alçada de la Diagonal els Mossos van començar a repartir, al costat meu anava una amiga que va rebre de valent, el pare d'aquesta noia es va posar darrera per protegir-la i els Mossos seguein repartint, a mi em van clavar un cop de porra en plena esquena. I tot això perquè? Seguiem caminant per la Diagonal i un Mosso em va fer una senyal amb la mà i em va dir que no m'apropés tan a ell, quan jo m'apartava es dirigeix cap a mí i em dona un cop de porra al braç, des del moment en que vaig rebre (vaig rebre per fer-li cas) fins que vem arribar a Sarrià vaig seguir amb la mirada a aquell impresentable de Mosso i quan ja no hi havia gent em vaig dirigir a ell i li vaig demanar de manera educada el seu número de placa, ell molt amablement em va dir: "Vete a la mierda subnormal" i em va clavar un cop sec al pit.
Nosaltres som tractats com gossos i com a delinqüents i mentre a Montjuic veus com els assassins de'n Frederic Rouquier es passejen per la grada com si res i d'altres membres de Boixos Nois agredeixen a famílies amb nens petits i els Mossos donant cops de porra a la gent que llueix la blanc i blava. Tot plegat: PATÈTIC.

Afortunadament vem arribar sencers a la Plaça Artós, després d'aguantar la ineptitud i xuleria barata dels Mossos vem gaudir del gol del Tamudo i la felicitat del nostre cos era totalment oposada a la cara de l'emperador Laporta. En definitiva tothom va quedar retratat...per una banda els pericos, que van demostrar la seva resistència davant del tracte vexatori i humiliant d'aquesta policia i per altra banda la prepotència culé que ni fent trampes pot amb nosaltres, perquè després diguin que els àrbitre van a favor del Madriz.

Conclusió: Ser de l'Espanyol està associat a una idea determinada (que està lluny de ser la real) i no ens volen a Catalunya. Millor dit, Culerunya, ja que l'equip suïs afincat en aquesta terra s'ha apoderat de tots els simbols del nostre catalanisme...ben trist tot plegat.
I com diu la dita: Culé i home de bé no pot ser. Visca l'Espanyol!

Blue Moon

Crèixer sent de l'Espanyol i defensant els colors blanc i blaus et fa ser d'una manera diferent. Sempre he admirat les minories i és per això que simpatitzo amb un equip que em recorda profundament a l'Espanyol... el Manchester City.

Fa uns anya vaig veure la pel·licula "There's only one Jimmy Grimble" on s'explica la història d'un noi del City que juga a fútbol i ha de soportar continuament les bromes dels seus companys d'equip que són del United. Ràpidament em vaig identificar amb aquell personatge, un noi normal i senzill que vivía apasionat per conèixer la història del seu estimat City, els companys de l'United es caracteritzaven per la prepotència, la ignorància i el seu baix nivell cultural.

A partir d'aquí vaig identificar els aficionats reds amb els blaugranes que tots els pericos ens trobem a diari (a classe, el treball...). Des de llavors que vaig començar a seguir l'actualitat del City i sentir-me un citizen més.

Recordo amb carinyo un partit amistós de pretemporada que va enfrontar el City amb el conjunt suïs del FC Barzalona i que va oferir TV3 (la seva). Vaig gaudir plenament, sobretot en veure els dos gols que van rebre els babaugranes. El resultat final va ser de 2 a 1 a favor dels anglesos i aquell día a casa ens vam sentir com si hagués guanyat l'Espanyol.

Després d'un temps sense prestar gaire atenció a l'actualitat del conjunt de Main Road (ara amb el nou estadi City of Manchester) uns amics em van regalar la samarreta i vaig tornar a enganxar-me a l'equip on l'estrella llavors era en Robbie Fowler. L'estiu passat lluint la meva samarreta per Guadalest (un poblet d'Alacant) vaig tenir una trobada ben curiosa, a la plaça del poble, refrescant-me de la calor vaig veure una família d'anglesos que anaven amb les samarretes del ManU i quan em van vaure amb la samarreta del City van deixar anar unes paraules que vaig entendre a la perfecció...la meva resposta va ser un somriure i vaig dir amb un accent anglés casi perfecte: Thank you!

Els insults d'aquells bulldogs anglesos vestits de vermell em van servir per reafirmar-me encara més en el meu sentiment citizen i també per sortir reforçat en el meu esperit de resistència perica.

A Glasgow vaig aprofitar per comprar-me la bufanda del City i completar així la meva col·lecció de vestimenta blue. I com diu la cançó...Blue moon you saw me standing alone, without a dream in my heart, without a love of my own, blue moon!

Ja per acabar vull deixar un petit diàleg de la pel·licula d'en Jimmy Grimble

Entrenador del Manchester United: - Quieres jugar en el United?

Jimmy Grimble: - Tengo una oferta mejor.

Entrenador del Manchester United: - Hay algo mejor que el United?

Jimmy Grimble: - El City.