Tot comença quan quedem amb el Xavi per anar fins a la Plaça Artós i d'allí baixar fins a l'Orinal, a Plaça Artós ens trobem amb els primers coneguts i compartim un cerveseta mentre xerrem i cantem una mica en contra de la púrria culé.
En partits com el d'ahir, anomenats "d'alt risc" l'afició visitant ha d'anar fins al camp del rival amb la protecció policial per evitar incidents. El punt de trobada de tots els pericos era la Plaça Artós i la hora de sortida amb els Mossos era a les 18'00. La cosa va començar malament ja que no vem sortir d'allà fins les 18'30, vem trigar mitja hora per fer un recorregut d'uns 200 metres i ens van tenir aturats durant 20 minuts a General Mitre. No ens donaven cap explicació i quan algú es dirigia als agents les respostes d'aquests eren molt desafortunades (més que un cos policial semblaven porters de discoteca). Quan ja vem arribar al camp ens van dirigir fins a una de les portes d'entrada (no sé com es diu el carrer però estavem situats entre la Maternitat i l'Orinal). Allí els Mossos ens van rodejar i un parell d'integrants de tota l'expedició espanyolista es van sortir de la zona acordonada (amb permís dels Mossos) i van estar parlant amb encarregats de seguretat del Barza o Mossos o algú que allí tallava el bacallà. Allí hi havia uns 300 pericos, molts amb entrada i altres amb carnets per accedir a 3a graderia. A tot això eren les 20'30 i tot seguia igual. De cop i volta un parell de joves es quiexen de l'actitud xulesca i amenaçadora dels agents i la resposta d'aquests és un bon cop de porra. Molta gent amb entrada i daltres amb carnet no ens podiem moure d'allí, la resposta dels Mossos es ben clara: NO.
El partit ja havia començat i els pericos cantavem animant als nostres jugadors...va arribar el primer gol de l'Espanyol i aquell racó de carrer va esclatar d'eufòria, una euforia que els Mossos es van encarregar de reprimir a cops de porra. Passada una estona va arribar la indignació dels pericos allí presents que gràcies a la radio no entenien com un àrbitre podia donar per vàlid un gol marcat amb la mà. Mentre els Mossos es reien de nosaltres i a la mínima que podien repartien amb la seva porra. A la mitja part va venir un Mosso i ens va dir que podriem entrar tots, que mica en mica aniriem entrant tots. Va passar mitja hora i seguiem fora fins que ens van dir els Mossos que no podriem entrar i que ens tornaven de volta cap a la zona de Sarrià.
Tot anava més o menys bé fins que a l'alçada de la Diagonal els Mossos van començar a repartir, al costat meu anava una amiga que va rebre de valent, el pare d'aquesta noia es va posar darrera per protegir-la i els Mossos seguein repartint, a mi em van clavar un cop de porra en plena esquena. I tot això perquè? Seguiem caminant per la Diagonal i un Mosso em va fer una senyal amb la mà i em va dir que no m'apropés tan a ell, quan jo m'apartava es dirigeix cap a mí i em dona un cop de porra al braç, des del moment en que vaig rebre (vaig rebre per fer-li cas) fins que vem arribar a Sarrià vaig seguir amb la mirada a aquell impresentable de Mosso i quan ja no hi havia gent em vaig dirigir a ell i li vaig demanar de manera educada el seu número de placa, ell molt amablement em va dir: "Vete a la mierda subnormal" i em va clavar un cop sec al pit.
Nosaltres som tractats com gossos i com a delinqüents i mentre a Montjuic veus com els assassins de'n Frederic Rouquier es passejen per la grada com si res i d'altres membres de Boixos Nois agredeixen a famílies amb nens petits i els Mossos donant cops de porra a la gent que llueix la blanc i blava. Tot plegat: PATÈTIC.
Afortunadament vem arribar sencers a la Plaça Artós, després d'aguantar la ineptitud i xuleria barata dels Mossos vem gaudir del gol del Tamudo i la felicitat del nostre cos era totalment oposada a la cara de l'emperador Laporta. En definitiva tothom va quedar retratat...per una banda els pericos, que van demostrar la seva resistència davant del tracte vexatori i humiliant d'aquesta policia i per altra banda la prepotència culé que ni fent trampes pot amb nosaltres, perquè després diguin que els àrbitre van a favor del Madriz.
Conclusió: Ser de l'Espanyol està associat a una idea determinada (que està lluny de ser la real) i no ens volen a Catalunya. Millor dit, Culerunya, ja que l'equip suïs afincat en aquesta terra s'ha apoderat de tots els simbols del nostre catalanisme...ben trist tot plegat.
I com diu la dita: Culé i home de bé no pot ser. Visca l'Espanyol!
En partits com el d'ahir, anomenats "d'alt risc" l'afició visitant ha d'anar fins al camp del rival amb la protecció policial per evitar incidents. El punt de trobada de tots els pericos era la Plaça Artós i la hora de sortida amb els Mossos era a les 18'00. La cosa va començar malament ja que no vem sortir d'allà fins les 18'30, vem trigar mitja hora per fer un recorregut d'uns 200 metres i ens van tenir aturats durant 20 minuts a General Mitre. No ens donaven cap explicació i quan algú es dirigia als agents les respostes d'aquests eren molt desafortunades (més que un cos policial semblaven porters de discoteca). Quan ja vem arribar al camp ens van dirigir fins a una de les portes d'entrada (no sé com es diu el carrer però estavem situats entre la Maternitat i l'Orinal). Allí els Mossos ens van rodejar i un parell d'integrants de tota l'expedició espanyolista es van sortir de la zona acordonada (amb permís dels Mossos) i van estar parlant amb encarregats de seguretat del Barza o Mossos o algú que allí tallava el bacallà. Allí hi havia uns 300 pericos, molts amb entrada i altres amb carnets per accedir a 3a graderia. A tot això eren les 20'30 i tot seguia igual. De cop i volta un parell de joves es quiexen de l'actitud xulesca i amenaçadora dels agents i la resposta d'aquests és un bon cop de porra. Molta gent amb entrada i daltres amb carnet no ens podiem moure d'allí, la resposta dels Mossos es ben clara: NO.
El partit ja havia començat i els pericos cantavem animant als nostres jugadors...va arribar el primer gol de l'Espanyol i aquell racó de carrer va esclatar d'eufòria, una euforia que els Mossos es van encarregar de reprimir a cops de porra. Passada una estona va arribar la indignació dels pericos allí presents que gràcies a la radio no entenien com un àrbitre podia donar per vàlid un gol marcat amb la mà. Mentre els Mossos es reien de nosaltres i a la mínima que podien repartien amb la seva porra. A la mitja part va venir un Mosso i ens va dir que podriem entrar tots, que mica en mica aniriem entrant tots. Va passar mitja hora i seguiem fora fins que ens van dir els Mossos que no podriem entrar i que ens tornaven de volta cap a la zona de Sarrià.
Tot anava més o menys bé fins que a l'alçada de la Diagonal els Mossos van començar a repartir, al costat meu anava una amiga que va rebre de valent, el pare d'aquesta noia es va posar darrera per protegir-la i els Mossos seguein repartint, a mi em van clavar un cop de porra en plena esquena. I tot això perquè? Seguiem caminant per la Diagonal i un Mosso em va fer una senyal amb la mà i em va dir que no m'apropés tan a ell, quan jo m'apartava es dirigeix cap a mí i em dona un cop de porra al braç, des del moment en que vaig rebre (vaig rebre per fer-li cas) fins que vem arribar a Sarrià vaig seguir amb la mirada a aquell impresentable de Mosso i quan ja no hi havia gent em vaig dirigir a ell i li vaig demanar de manera educada el seu número de placa, ell molt amablement em va dir: "Vete a la mierda subnormal" i em va clavar un cop sec al pit.
Nosaltres som tractats com gossos i com a delinqüents i mentre a Montjuic veus com els assassins de'n Frederic Rouquier es passejen per la grada com si res i d'altres membres de Boixos Nois agredeixen a famílies amb nens petits i els Mossos donant cops de porra a la gent que llueix la blanc i blava. Tot plegat: PATÈTIC.
Afortunadament vem arribar sencers a la Plaça Artós, després d'aguantar la ineptitud i xuleria barata dels Mossos vem gaudir del gol del Tamudo i la felicitat del nostre cos era totalment oposada a la cara de l'emperador Laporta. En definitiva tothom va quedar retratat...per una banda els pericos, que van demostrar la seva resistència davant del tracte vexatori i humiliant d'aquesta policia i per altra banda la prepotència culé que ni fent trampes pot amb nosaltres, perquè després diguin que els àrbitre van a favor del Madriz.
Conclusió: Ser de l'Espanyol està associat a una idea determinada (que està lluny de ser la real) i no ens volen a Catalunya. Millor dit, Culerunya, ja que l'equip suïs afincat en aquesta terra s'ha apoderat de tots els simbols del nostre catalanisme...ben trist tot plegat.
I com diu la dita: Culé i home de bé no pot ser. Visca l'Espanyol!
.JPG)
7 comentaris:
Deberiais presentar una denuncia o reclamación en masa. Estos prepotentes estan en el candelero precisamente por eso, por prepotentes y chulos de mierda. Además, habría que hablarlo con algún medio periodístico afin y que se hiciera eco, sobre todo de cosas como la del gosso que te insulta al pedirle el número y lo de la chica y su padre.
Animos, que los cerdos están mas rabiosos que nunca.
AMAB
Menuda vergüenza... Pero menos mal que el resultado fue positivo y les jodimos la liga.
Vergonyós.
Si m'he de quedar amb alguna cosa, apart del resultat del derbi, és l'estona que vam passar allà rodejats de Brigades, de gent de la Curva, de pericos... cantant:
Y todo esto por qué? Por qué? I tot això per què? Perqué? Y todo esto por qué? Por qué? Puta Bar$a puta Bar$a mueretee!
A la pregunta: va a ganar el Bar$a la Liga? NOOOOO!!!
Raul Tamudo loloololololo Raul Tamudo!
En fi, que vergonyòs l'espectacle dels Mossos, pero sempre ens quedarà el consol de que vam putjear a la púrria culé! Encantat d'haver "viscut" el derbi amb tu!
Denuncieu els fets si es van produir d'aquesta manera. Hi hauria rebonbori que és el que aquesta gent no vol.
El que expliques aquí et cedeixo el meu blog si vols, per explicar-lo. Sortint a més llocs, seria millor per que s'assabentin els que no es volen assabentar de res.
Em sembla indignant, i tot que l'altre dia en el meu blog, vaig criticar l'actitud dels mossos no savia que haguessin arribat tant lluny i amb tan despreci en vers els seguidors del RCD Espanyol. Es que jo allà, per motius de consciència no hi he anat mai (a l'orinal).
una forta abraçada. ¡Tamudo forever!
Els mossos tenen una formació minsa i a més unes reaccions poc controlades. Diuen que és la policia catalana. Ja,ja. Sembla ser que et va contestar en castellà. Conec com funciona l'escola de Mollet i resulta patètic. De totes maneres no hem de caure en generalitzar. Conec uns quants mossos i esportivament són de colors variats. Hi ha també molt merengue i alguns pericos. Evindentment la majoria culerots.
molt intiresno, gracies
Publica un comentari a l'entrada