Una imatge...

...val més que 1000 paraules!

Un dilluns més...

Odio els dilluns. No els odio només perqué sigui tornar a començar la setmana i caure de nou en la rutina. Quan arribo a classe el primer que sento és "Com va l'Espanyol?!"...perqué collons m'ho pregunten si ja saben que l'Espanyol va perdre?! I desprès ve la brometa de dir "Encara no esteu a 2a?!". Doncs a mi m'agafen ganes d'anar un dia i dir-li a la cara d'algun d'aquests "Escolta, el teu avi que s'estava morint com està?! No s'ha mort encara?!" o per ser més suaus dir "La teva germana com està?! Que fa dies que no passa per casa...".

Sé que potser em passo una mica però es que a vegades s'han de dir coses d'aquestes perquè la gent deixi de tocar els collons o s'adoni que el fet de tocar-los no és gratuït. El que em fa ràbia és que jo mai he dit res de futbol a ningún culé però ells (que presumeixen de ser un club senyor i una afició exemplar) tenen la mà trencada en això. Bé, són coses que mai podré entendre. I demà, serà dimarts i encara haurem d'aguantar a gent d'aquesta.

Ara només espero que comencem a guanyar partits perqué sinó...els dilluns seràn encara pitjor!

Visca l'Espanyol!

Només és futbol...

Avui ha sigut un dilluns com qualsevol altre. Desprès d'aixecar-me, m'he dutxat, he esmorzat tranquil·lament, i he preparat el meu camí a la universitat mentre anava escoltant l'mp3.

He arribat una mica abans per acabar un exercici de classe i he aprofitat per anar a l'aula d'informàtica per consultar internet, allí m'he trobat a gent de la classe que també estaven fent feina.

Després d'una estona de fer feina s'ha apropat un company al qual li tinc molt d'apreci i m'ha dit "Quina llàstima ahir l'Espanyol! Aveure si aquest diumenge hi ha més sort i surt del descens d'una vegada". Aquest company és culé, però tot i aquesta petita taca negra en el seu historial sempre s'ha comportat amb respecte i educació amb l'Espanyol i amb mi. Jo he fet el comentari de "Si, si...ja ens toca guanyar!" i més enllà un altre company de classe que també és perico (2 pericos en una classe de 90 persones!) ha dit "Diumenge guanyem amb gol de Lo Pelat!". Fins aquí tot bé, converses normals de futbol.

Fins que un noi, que no sé ni si va a la meva classe perqué és la primera vegada que el veia, ha dit amb veu forta i amb un to com si se sentís orgullós "Doncs jo espero que aquests fills de puta baixin a 2a i desapareixin". L'altre perico l'ha mirat de manera indiferent i ha seguit fent feina a l'ordinador, però jo no, m'he quedat mirant a aquell miserbale que seguia profanant insults contra l'Espanyol i la seva afició. He intentat controlar-me però no he aguantat tans insults i he acabat saltant i dient-li quatre coses que per la seva expressió facial em sembla que no li han fet gràcia...però el noi, veient que a mi no em feien gràcia els seus comentaris i quan ha vist que jo li deia obertament tot el que pensava sobre el seu club ha optat per baixar el cap i marxar de l'aula. Un comportament que demostra molt bé el tipus de persona que és.

Però aquí no acaba la cosa...una amiga meva que estava al meu costat ha vist des del principi tot l'incident. Ella sap perfectament com sóc i les actituds que em molesten. I quan tot ha acabat ha tingut la brillantesa de dir-me "Home Guim, no et posis així, que només és futbol". Això ja ha sigut la gota que ha fet vessar el got.

Només és futbol?!

Si només és futbol perqué hem d'aguantar bromes a l'escola, institut, universitat, feina tota la vida?! Si només és futbol perqué un babau m'ha de dir "fill de puta" sense cap motiu?! Si només és futbol perqué no li diuen al burro aquell que es calmi?! Si només és futbol perqué sempre que diem que som pericos ens hem d'estar excusant o donant una explicació?! Si només és futbol perqué ens tracten com si fòssim una merda?! Si només és futbol perqué els hi tinc tant d'odi?!

No ho sé, tot plegat m'ha deixat de mal humor i a sobre amb la feina a mig acabar. I tot i que només sigui futbol...Visca l'Espanyol!