Blue Moon

Crèixer sent de l'Espanyol i defensant els colors blanc i blaus et fa ser d'una manera diferent. Sempre he admirat les minories i és per això que simpatitzo amb un equip que em recorda profundament a l'Espanyol... el Manchester City.

Fa uns anya vaig veure la pel·licula "There's only one Jimmy Grimble" on s'explica la història d'un noi del City que juga a fútbol i ha de soportar continuament les bromes dels seus companys d'equip que són del United. Ràpidament em vaig identificar amb aquell personatge, un noi normal i senzill que vivía apasionat per conèixer la història del seu estimat City, els companys de l'United es caracteritzaven per la prepotència, la ignorància i el seu baix nivell cultural.

A partir d'aquí vaig identificar els aficionats reds amb els blaugranes que tots els pericos ens trobem a diari (a classe, el treball...). Des de llavors que vaig començar a seguir l'actualitat del City i sentir-me un citizen més.

Recordo amb carinyo un partit amistós de pretemporada que va enfrontar el City amb el conjunt suïs del FC Barzalona i que va oferir TV3 (la seva). Vaig gaudir plenament, sobretot en veure els dos gols que van rebre els babaugranes. El resultat final va ser de 2 a 1 a favor dels anglesos i aquell día a casa ens vam sentir com si hagués guanyat l'Espanyol.

Després d'un temps sense prestar gaire atenció a l'actualitat del conjunt de Main Road (ara amb el nou estadi City of Manchester) uns amics em van regalar la samarreta i vaig tornar a enganxar-me a l'equip on l'estrella llavors era en Robbie Fowler. L'estiu passat lluint la meva samarreta per Guadalest (un poblet d'Alacant) vaig tenir una trobada ben curiosa, a la plaça del poble, refrescant-me de la calor vaig veure una família d'anglesos que anaven amb les samarretes del ManU i quan em van vaure amb la samarreta del City van deixar anar unes paraules que vaig entendre a la perfecció...la meva resposta va ser un somriure i vaig dir amb un accent anglés casi perfecte: Thank you!

Els insults d'aquells bulldogs anglesos vestits de vermell em van servir per reafirmar-me encara més en el meu sentiment citizen i també per sortir reforçat en el meu esperit de resistència perica.

A Glasgow vaig aprofitar per comprar-me la bufanda del City i completar així la meva col·lecció de vestimenta blue. I com diu la cançó...Blue moon you saw me standing alone, without a dream in my heart, without a love of my own, blue moon!

Ja per acabar vull deixar un petit diàleg de la pel·licula d'en Jimmy Grimble

Entrenador del Manchester United: - Quieres jugar en el United?

Jimmy Grimble: - Tengo una oferta mejor.

Entrenador del Manchester United: - Hay algo mejor que el United?

Jimmy Grimble: - El City.