2.5.07
Personatges de Sarrià
Recordo molts diumenges de la meva infantesa, quan el meu pare em portava a Sarrià i allí passàvem la tarda gaudint (o no) amb el nostre equip. A mi m'aburria molt el futbol i sempre trobava distracció amb algun còmic o amb alguna llauna que feia servir de pilota. Però de les mil imatges que tinc del vell camp de Sarrià n'hi ha una que sempre he recordat amb gràcia. Potser alguns de vosaltres també ho recordeu. Hi havia un home (que es deia Dámaso) que anava per tot el camp amb un timbal molt gros i anava animant a tots els pericos, es va fer famós per les seves disfresses, recordo un partit contra el Barza (un dels meus primers derbis) on aquest personatge anava vestit de Guàrdia Urbà i amenaçava (tot fent broma) en multar a aquells que fòssin culés. A vegades anava pel gol nord, altres pel gols sud i de tan en tan es deixava caure per la tribuna nova (que era on jo estava). Ara que penso això veig que m'he fet gran i espero que algún dia els meus fills puguin gaudir amb l'Espanyol i amb el Nou Sarrià com jo ho vaig fer a Sarrià i al costat del meu pare. Visca l'Espanyol!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
8 comentaris:
Jo recordo molt vagament els meus inicis a Sarrià; sobretot el primer cop. Si no em falla la memòria va ser contra el Compostela... quins records aquells anys! El que donaria per tornar enrere i poder gaudir de nou del que era i serà sempre casa nostra.
Fins fa poc encara conservava la primera bufanda que em van comprar a Sarrià (quan encara era Español), malauradament el meu germà petit me la va perdre... I el mítics onze format per (més o menys) Toni, Herrera, Torres Mestre, Cristóbal, Francisco, Benítez, Fresnedoso, Luis Cembranos, Lardín, Raducioiu... MARE MEVA QUINS RECORDS! Visca l'Espanyol carai!
Espero no equivocar-me però el primer onze que recordo és aquest:
1-Toni, 2-Mendiondo, 3-Torres Mestre, 4-Herrera, 5-Pochettino, 6-Brnovic, 7-Francisco, 8-Roberto Fresnedoso, 9-Raducioiu, 10-Arteaga, 11-Lardín. I d'entrenador el gran Camacho.
Recuerdo que en un "Gol a Gol" de los de aquellos años sacaron a Damaso y fue cuando anunció que dejaba la grada para meterse a cura o seminarista.
Alguna vez se le ha recordado en el foro de La Curva y había quien decia que colgó los hábitos y otros decian que todavía ejercia.
Sin duda, curioso personaje de la grada de Sarriá.
En Dámaso, es va fer capellà, no sé si encara ho segueix sent..
A veure si tenim sort aquesta nit, o al menys no tenir-la dolenta.
Salutacions
Abans de res, merci pel teu sms... has estat el primer en felicitar-me! :D
Felicitats a tu també pel passe a la final de Glasgow: un somni fet realitat! I com que "lo prometido es deuda": ens veiem a Glasgow vestits amb kilts! Una abraçada molt forta... i visca l'Espanyol!
El primer de tot dir-te que encantat de que tornis a escriure que feia temp que no actaualitzaves el blog... també dir-te que espero que el nou camp sigui una nova imatge del que va ser Sarrià. Ens veiem a Glasgow!!!!
- Emilio: A Dámaso lo conocí en un aplec de penyes y me comentó que estaba en un seminario. Que gran personaje!
- Josep Maria: Crec que la seva sotana és blanc i blava...jejeje!
-Spitfire: Tinc ganes de veure't a Glasgow...amb la faldilleta. Jajajaj!
- Pericoscopio: Entre tots aconseguirem reviure l'esperit de Sarrià. See you in Glasgow!
i tant que recordo al damaso era els nostre "manolo del bombo" i de partit recordo el meu primer 1-2 contra l'sporting gol de lluis!! l'any de novoa que vam baixar a segona!! vincent vega
Publica un comentari a l'entrada