Pericos de Montmeló Fanzine 3

Els amics de Pericos Montmeló em van fer una entrevista l'altre dia. Primer de tot vull agrair que hagin pensat en mi per a l'entrevista i encoratjar-los perquè segueixin com fins ara, lluitant contra els problemes que es troben al poble i aconseguint fer-se veure amb el seu nou local, amb la parada de llibres preparada pel dia de Sant Jordi, amb els desplaçaments on estan presents i d'altres fets que fan que mica en mica aquesta penya vagi creixent. A continuació deixo l'entrevista que em van fer i novament els hi dono les gràcies.

1. Com, quan i per què vas entrar a treballar com a fisioterapeuta del femení C del RCD Espanyol?

A l'octubre de 2008 ens van dir a la universitat que l'Espanyol buscava fisioterapeutes per als seus equips del futbol base femení. Em vaig posar en contacte amb els responsables. En Pepe Guijarro (fill del mític Pepe Guijarro, fisioterapeuta del primer equip durant molts anys) em va fer una entrevista i passats uns dies em van dir que comptaven amb mi i que em faría càrrec com a fisioterapeuta del Femení C. Tot i que durant la temporada també vaig fer de fisio amb el Femení B, Femení Cadet i els dos Infantils Femenins.
El fet de treballar en un club com l'Espanyol també em va permetre conèixer com funciona el món de la fisioteràpia i el dia a dia d'un equip.

2. Què és per a tu ser empleat i defendre els colors de l’equip que estimes?

És un orgull i una responsabilitat molt gran. Cal donar exemple sempre i deixar l'Espanyol ben alt.

3. Des de fa uns mesos col·labores amb la nostra penya posant el teu granet de sorra. Què et va dur a fer-te soci de la Penya Espanyolista Pericos de Montmeló tot i ser i viure a Barcelona?

En primer lloc la bona relació amb la gent que conec de la penya. Em sembla una penya jove i amb molta iniciativa, dinamisme i ganes de fer moltes coses a nivell social. Els problemes que ha viscut la penya, amb discriminacions o actituds totalment rebutjables per part de gent del poble també m'han animat a ser partícep de Pericos Montmeló.
Com a fisioterapeuta a l'Espanyol destaco el suport que hem rebut per part de l'afició, sobretot a Montmeló, on es va jugar la final de la Copa Catalunya entre l'Espanyol i el Barça. Vem perdre 2 a 0 i la gent de Pericos Montmeló no va deixar d'animar-nos en tot moment, al vestuari les jugadores comentaven la força que els hi havien donat aquells ànims i que tot i perdre se sentien guanyadores morals. L'animació per part de la penya blanc i blava contrastava amb els de l'altre equip, que només se'ls escoltava per protestar i mostraven una prepotència insultant.

4. Ets soci d’alguna altra penya blanc-i-blava? En cas afirmatiu, ocupes algun càrrec o col·labores activament dels actes que organitza?

Sóc membre de la Penya Juvenil 1991. No ocupo cap càrrec però ajudo en tot el que puc i sovint veiem junts els partits o fem algun sopar.

5. Alguna anècdota curiosa (que es pugui explicar) del llarg de la teva carrera com a fisioterapeuta de l’Espanyol?

Ufff...n'hi ha moltes. Des de les tonteries que hem fet als autocars en desplaçaments a bromes amb les jugadores abans, durant o desprès d'un partit.
També era divertit quan, mentre feia exercicis de recuperació amb alguna jugadora al gimnàs, coincidiem amb algun jugador del primer equip i feiem broma. A destacar el sentit de l'humor d'en Sergio Sánchez i l'amabilitat d'en Coro, Moisés i d'en Jarque, jugadors amb els quals haviem coincidit alguna vegada.
Els partits i els desplaçaments han donat lloc a situacions curioses i còmiques. Un àrbitre es va deixar les targetes al vestuari i va parar per anar-les a buscar. En un partit a Ripoll es va aturar el partit uns minuts perquè van entrar 2 gossos al camp i van començar a perseguir la pilota.
Em sorprenía molt quan anavem a jugar algun partit per Catalunya i rebiem insults, era molt típic escoltar un "Feixistes!", cosa que contrasta amb els insults que vam rebre en un torneig a València, on ens deien "Catalanes de mierda! Separatas!". També hem escoltat en més d'una ocasió crits tant originals com "A 2a!" i d'altres tonteries.
Els entrenaments també han donat lloc a moments curiosos, sobretot quan jugava algun partidet amb elles.
En definitiva, un munt de petites anècdotes però em quedo sobretot amb les bromes dels viatges, especialment quan alguna jugadora es quedava dormida a l'autocar.

6. Ets soci de l’Espanyol al sector de La Curva. Què en penses d’aquest grup? Creus que pot anar encara més enllà? I del tema de les banderes?

La Curva s'ha convertit en un referent dins del panorama espanyol. Per mi és un grup que engloba una gran part de pericos amb unes idees molt clares i que mica en mica està tenint un gran ressò dins de l'espanyolisme. Encara es poden aconseguir més coses, mentre hi hagi optimisme, ganes de treballar i col·laboració per part de tothom.
Pel que fa al tema de les banderes, crec que és un tema delicat perquè es poden ferir sensibilitats. Respecto les que pugui portar cadascú, tot i que per mi la única bandera que pot defensar realment el nostre club i amb la que de ben segur ens identifiquem tots és la blanc i blava.

7. Col·labores amb la revista 23 Perico i també tens un bloc espanyolista. Com veus el fet que cada cop hi hagi més moviment de pàgines blanc-i-blaves, tant de paper com a internet?



És un reflex del gran moviment i les ganes de crèixer de la massa social espanyolista. La necessitat de fer-se sentir en un món dominat pels pensaments d'una majoría. Qualsevol mitjà és bo per donar-se a conèixer. Des de 23 Perico a un blog, passant per un fanzine com aquest.

8. Creus que la FCPE, encapçalada per Alberto Ariza, està fent una bona feina per a potenciar les penyes?



Sincerament, no conec gaire la tasca que està desenvolupant l'Alberto Ariza, però penso que les penyes estàn sobrevivint amb dificultat, ja que és una tasca dura i molt poc agraïda.

9. Com vas sentir, juntament amb tot l’equip del femení C, la tragèdia de Dani Jarque?



Quan el nostre etern capità ens va deixar jo estava de fisioterapeuta fent la pretemporada amb el Femení B. Les jugadores estaven afectades i a Sadrià es respirava un ambient de tristesa.

10. Carta blanca



Agraïr a la gent de Montmeló que hagin pensat en mi per aquesta entrevista. Molts ànims i força per seguir endavant amb aquest projecte i un record per tots aquells pericos que ens acompanyen des del cel blanc i blau. Salut i Espanyol!

Guim Gómez Garcia.
Soci RCDE 3914
Soci Pericos Montmeló 61