13.4.10

4 anys i 1 dia

Si. Avui ja fa 4 anys i 1 dia que l'Espanyol va guanyar la Copa del Rei, la quarta de la seva història. Una nit al Bernabeu, on els gols de Tamudo, Luis Garcia i Coro ens van fer embogir i ens van portar cap a la victòria.

Passats aquests anys encara tinc molt presents alguns detalls d'aquell dia. El Paseo de la Castellana innundat per aficionats pericos i entremig l'autocar dels jugadors, recordo veure a Fredson i De la Peña picant al vidre de l'autocar i cantant. L'entrada al Bernabeu, un camp majestuós, impressionant tot ell, amb dos aficions entregades. El gol de Tamudo en el primer minut, l'empat del Saragossa, el 2 a 1 de Luis Garcia desprès d'una magnífica jugada per la banda de Tamudo. El tercer, un gol de Coro marcat amb el cor i que ja sentenciava la final. L'expulsió de César, que ple d'impotència va llençar unes banderes contra el públic. I ja per arrodonir la magnífica nit, en Luis Garcia novament va fer un gol que posava el definitiu 4 a 1 al marcador. Desprès, recollir la copa, cel·lebracions, alegria, riure i tornada amb l'autocar cap a Barcelona.


Si. Avui fa 4 anys i 1 dia que l'Espanyol va guanyar la Copa del Rei. I sembla que va ser ahir.

5 comentaris:

Jaume21 ha dit...

Quina alegria vaig sentir quan la vam guanyar. Jo no vaig poder anar-hi però vaig veure-ho per la tele i a cada gol espanyolista vaig fer un salt al sofà, m'estranya que no s'aguès trencat, jeje. M'agradaria poder guanyar una altre copa, i jo poder anar-hi, és clar.

Guim ha dit...

Jaume21: Jo penso que els nois de la teva generació (on incloc al meu germà, que més o menys té la teva edat) sou una generació privilegiada. I segur que veureu aixecar algun altre títol. Una Copa? Una UEFA?...per somiar que no quedi.

Una abraçada i fins disssbte!

Anònim ha dit...

Quins grans records. He viscut les baixades a segona divisió però tot aquest camí a l'infern està oblidat. Ara per ara, recordo les copes del rei i la final de Glasgow. Senzillament meravellós.
Quasimodo

Anònim ha dit...

Quins grans records. He viscut les baixades a segona divisió però tot aquest camí a l'infern està oblidat. Ara per ara, recordo les copes del rei i la final de Glasgow. Senzillament meravellós.
Quasimodo

Història i tradició ha dit...

Uff! Doncs sí, quins records!! Jo tambné tinc aquella matge de La Castellana inundada!! A més vam empalmar dues finals en dos anys. Arribem a sortir victoriosos de Glasgow i mare meva...