A casa meva tenim una llarga tradició d'espanyolisme. El primer va ser el meu avi, que durant la postguerra vivia el futbol com a via d'escapament de totes les penúries que l'envoltaven.
Ell, amb els seus 2 germans anaven a Sarrià i al camp de Les Corts a veure els partits de futbol. El meu avi simpatitzava amb l'Espanyol però també gaudía amb el Barça, fins que es va decantar per l'equip de l'Avinguda de Sarrià. Aquí va començar la seva militància blanc i blava. Aquesta passió la va transmetre al meu pare, que ja des de ben petit es declarava obertament perico. Tota la família del meu avi, des de germans a cosins i nebots són pericos i per ara no hi ha cap ovella negre que s'hagi posicionat com a culé a la família.
Aquests valors i aquesta estima per l'Espanyol va arribar a la meva generació on jo vaig seguir amb aquesta meravellosa nissaga. Per això quan vaig al camp penso en el gran esforç del meu avi i del meu pare, que com tans d'altres han ressistit i lluitat per aquest gran club. Són aquestes coses les que em fan sentir orgullós de la meva família, bé, de les meves famílies, perqué l'Espanyol també és com una família.
Aquests és un dels episodis que em fan sentir viu i que m'omple i el que millor defineix tot aquest sentiment és aquella estrofa de l'himne que diu:
(...) "D'avis a néts en noble nissaga
som una sola generació
el cor encès i la ment molt clara
fidels sempre l'Espanyol" (...)
.JPG)
13 comentaris:
Per què ser de l'espanyol?
Espanyol es la força d'un sentiment, i un sentiment no te perquèr ser justificat. Amor es un sentiment, i suposo qe amor es el qe se sent per l'espanyol, quan l'altre dia em van fer un anàlisi de sang i l'enfermera es va sorprendre en veure la sang blanc i blava.
Enhorabona Guim pel blog. Segueix així.
RCDE 1900 (L)
Doncs en el meu cas sóc el primer perico de la família. Als meus pares el futbol no els agrada massa, la veritat. I els meus avis eren del barça, igual que als meus cosins i oncles. En canvi jo sóc de l'Espanyol, i no ho sóc per "portar la contrària" com alguns pericos diuen. Ho sóc perquè des de petit vaig adonar-me que l'Espanyol és la força d'un sentiment i que és diferent als altres equips.
Ara espero que tots els meus descendents siguin també de l'Espanyol. Per cert, has fet un gran comentari miki, "l'enfermera es va sorprendre en veure la sang blanc i blava".
Salutacions Guim.
Mira por donde acabo de publicar un post en el que toco este tema en clave personal.
Yo cada vez tengo mas claro que hay que intentar transmitir el "Sentiment Perico" que diría el amigo Josep María a nuestros hijos, ya que nosotros no tenemos mil y un medios de comunicación que los empujen y casi obliguen a hacerse de otros equipos. Luego, cuando crezcan que hagan lo que quieran pero que por lo menos, tengan la oportunidad de ver que hay vida mas allá de lo que dicen la tele, la radio y los periódicos.
A vegades m'agradaria deixar el futbol de banda i ho aconsegueixo però el que no puc deixar de banda és l'Espanyol. El terme "la força d'un sentiment" reflecteix la realitat del que som.
La herència espanyolista ha de continuar durant moltes generacions. En el meu cas, prové del meu pare.
salut amic
Si senyor. No volem ovelles negres, jeje, tot i que tots per desgràcia en tenim. A mi, un cusí m'ha ofert el carnet més d'una vegada d'anar al camp del xxxxx per veure algun partit... (el dia del tamudassssso m'hagués agradat... però no, els meus principis son irrebutjables...)
L'himne encara que no agradi a molts, té estrofes molt maques i carregades de sentiment.
Gracias Emilio, por la publi...
Miki: Ets únic! "l'enfermera es va sorprendre en veure la sang blanc i blava" Jejeje! Molt bona!
Albert: Crec que lo teu té un mérit enorme, ser el primer perico de la família no ha de ser fàcil. Una abraçada!
Emilio: Eso es! Que sepan que hay muchas opciones deportivas...leí tu post y veo que tus hijas van por el buen camino. Vivir lejos del territorio comanche también debe ayudar. Un abrazo Emilio!
Quasimodo: Una cosa és el futbol i l'altre l'Espanyol. Vagi bé!
Pericoscopio: Doncs a seguir amb aquesta tradició. Que els teus fills puguin dir el mateix. Salutacions perico!
Mundo futbolero: Este blog es de Catalunya (Espanya). Te pongo en los links. Un saludo!
Josep Maria: Ovelles negres hi ha a totes les famílies i de l'himne dir que les estrofes tenen un significat molt marcat en la filosofia del club tot i que no enganxi gaire als aficionats. Una abraçada!
FORÇA PENYA!
yo fui el primero de mi familia y ya hay 6 socios y 2 simpatizantes.
ceporril
Jo també sóc dels que en vé de familia, més concretament del meu avi. Més d'un cop li he preguntat "Avi, per què ets de l'Espanyol?". I ni tan sols ell em saps contestar! Definitivament, estem fets d'una altra pasta!
El meu avi, el meu pare, jo, ara la meva filla Laura.....i amics com tu.¡¡Que més es pot desitjar?. Una abraçada Guim i felicitats per la teva feina.
A casa jo he tingut la sort de compartir espanyolisme amb les dues branques de la familia. Per una part el meu avi ex-ciclista de l'Espanyol en els anys 45 46. I per l'altre costat el meu tiu i el meu pare també pericos. Això si que és sort, juntar-se en una mateixa familia dues branques periquites. I d'aquí n'he sortit jo, com no podia ser d'una altra manera. Perico!
Publica un comentari a l'entrada