És un terme molt dur...però tots l'hem viscut alguna vegada. El fracàs, alló que volem evitar de totes les maneres però que tot i així acabem patint sempre. Realment ser de l'Espanyol et fa veure el món des d'una órbita totalment diferent, et permet observar el que dia a dia és més comú viure...i malauradament, el fracàs sempre apareix per una banda o altre.
Hi ha dies en que el més important és l'Espanyol, n'hi ha d'altres que no...avui és un dia d'aquests, on tot és igual, no importa res i cap cosa és important. Avui és un d'aquells dies, on veritablement m'és igual si en Rufete està lesionat, si el partit de Copa va ser un desastre o si algún dia podrem gaudir d'un camp propi. M'he adonat que per sobre de l'Espanyol (al que li dec part de la meva il·lusió per sentir-me viu) hi ha coses que m'afecten molt més i que realment sense aquestes coses i petits detalls no som (o més ben dit, no sóc res)...
I ja em perdonaràs però no puc seguir...continua tu sol, sé que ara estàs bé però em fa mal el cor de pensar que no t'estimo com abans...perdona'm Espanyol...durant un temps no estaré al teu costat, com he fet dia si i dia també durant molts i molts anys...però tot i pensar que mai diría això, no em puc amagar...continua sol perqué jo t'abandono!
Crec que he triat un bon moment per fer-ho perquè ara estàs bé, i encara que a Montjuic només siguem 7000 incondicionals...no crec que em trobis a faltar. Deixaré la meva bufanda penjada darrere la porta, com sempre, però aquesta vegada no l'agafaré els diumenges per demostrar-te que t'estimo, que t'animo i que m'és ben igual el que em diguin els altres perquè jo tinc una fe cega en tu...deixaré el carnet (que amb tan d'orgull porto a la cartera)...el deixaré en un racó de l'habitació i també desenganxa-re les imatges dels dies passats en que celebrabem junts aquell gol del Tamudo o la Copa que ens va apropar a les estrelles...ho sento, ho sento en la meva ànima i em fa mal el cor de veure que ara per ara no hi ha res que puguis fer.
No és culpa teva, però són masses coses, que em limiten i no em permeten seguir endavant. Avui quan tornava a casa he tornat a sentir aquella sensació que vaig tenir a Glasgow...la pluja queia i jo em mullava però tot m'era absolutament igual...doncs això. Que la pluja cau i si em mullo m'és igual...
Només et puc dir una cosa: T'ESTIMO però ara mateix no puc seguir al teu costat...ho sento...haig d'abandonar! Ni que sigui per un temps...pensa que tornaré al teu costat com abans, però ara no puc.
.JPG)
21 comentaris:
Hola Guim,
Suposo que tot això que has escrit ha estat un moment calent perquè sense gent com tu l'Espanyol no és res. Saps que tampoc estic vivint moments molt dolços però l'Espanyol és una de les poques coses que em dóna forces per tirar endavant: pel que significa per tots nosaltres, pel que significa i va significar pels que ens precedeixen i, senzillament, perquè som una família,dins i fora del camp. Espero que recapacitis, que et prenguis uns dies de repòs futbolístic i tornis a donar guerra, perquè sense gent com tu tot això se'n va en orris. T'envio totes les meves forces i la meva energia per seguir endavant, perquè t'ho mereixes, perquè ets una gran persona, perquè tens un gran futur per endavant a tots els nivells, perquè ets collonut i perquè T'ESTIMEM. Endavant Guim i Força Espanyol!!!
Suposo que hauràs deduït que el comentari d'abans era meu. Comprenc que tots tenim els nostres problemes, què t'he d'explicar, però quan va morir el meu pare, que és el més dur que he viscut, una de les coses que em va empènyer va ser l'Espanyol. No pots deixar de lluitar. Jo també he passat moments on hagués llençat la tovallola però l'Espanyol està per sobre de tot, Guim, i tu ho saps. Et pots involucrar més o menys però el portem al cor i mai te'l podràs ni voldràs arrencar. Pensa en les generacions espanyolistes que t'han precedit i la lluita que han dut a terme, i en els models que tens a casa, del primer a l'últim, on cadascú aporta el seu granet de sorra.
Ah! I pensa que demà ens tocarà la loteria. Potser ho veurem tot de manera diferent. Ja, ja ,ja!
Vinga Guim, endavant, que saps que hi ha molta gent que t'envolta que et recolza i t'estima de debò. Un petonàs de part meva i de tota la penya blanc-i-blava de Sant Feliu de Codines, de la qual tu ets un element imprescindible i no ens pots deixar.
Anna.
Hola Anna. Tens raó en tot el que has escrit...era un moment calent, em bullia la sang i estava en un moment d'aquells en que "tot s'em enfot"...suposo que l'Espanyol és com una novia que mai ens deixarà. Però hi ha moments en que vols estar completament sol i que tot el que t'envolta desapareixi...i inevitablement l'Espanyol està aquí. Suposo que seguiré anant al camp, perqué per mi és molt difícil un diumenge sense viure l'Espanyol, però ni que sigui per un temps ho deixaré en un segon pla. Moltes gràcies Anna i als teus! 1 petò! Fins aviat!
Vinga Guim, aquests ànims ben amunt home!
Les teves raons tindràs per abandonar, però he de dir-te que recapacitis la teva postura. Jo, com tothom també tinc una pila de problemes, però si hi ha alguna cosa que de veritat em fa sentir viu és el meu equip de futbol, el Liverpool. Tantmateix, si hi ha alguna cosa que em fa oblidar tots els meus problemes i relaxar-me una bona estona, es escriure sobre el Pool en el meu blog i seguir les vivències dels blogs amics, entre els quals el teu.
Mira sempre endavant Guim. Et convido a escoltar una cancó plena d'optimisme. "Here comes the sun" de The Beatles com no (G. Harrison), després d'escoltar-la et sentiràs una mica millor, ja ho veuràs.
Rep una abraçada. Mai caminaràs sol amic.
L'Espanyol necesita a tothom, Guim, a tots els pericos que ho portem a la sang i que no podem renunciar. La de vegades que aquests arguments que tu fas servir, m'han passat pel meu cap en més d'una ocasió...
Quantes vegades he estat a punt d'enviar-lo tot a norris, quantes vegades he pensat que no mereixien el sacrifici de gent anònima que dedica part de la seva vida,del seu temps o dels seus diners a aquesta institució. PEró en la vida tenim tots que tenir una causa per defensar, i si aquesta es lluitar contra els poderossos, més encara. Una aspiració, una ideològia si prefereixes dir-ho així. Unes maneres de ser i de pensar, i això forma part d'aquests postulats, el que representa ser i sentir-se d'aquesta entitat va més enllà de ser militant d'un club de futbol senzillament.
Jo el darrer partit de Copa amb el Depor (el de les semifinals) no el vaig pogué anar a veure,(van ingresar al meu pare al hospital que ja no en va sortir) i vaig pogué donar gràcias de pogué ser un dels 6.900 ja que la darrera ocasió no vaig pogué fer-ho, en mig d'una ocasió històrica que per mi no va passar de ser una situació tràgica.
Salutacions Guim.
Ei company;
Com ja s'ha dit per a qui, tothom algun que altre cop hem passat una mala època. Pero com tots els pericos, l'anar al camp em serveix de vàlvula d'escapament, on el simple fet d'abraçar-me amb altres persones per celebrar un gol de l'Espanyol fa que m'oblidi per uns instants dels problemes aliens.
És per això que et dono molts ànims Guim, per seguir endavant. I encara que no fa falta ni que t'ho digui, ja saps que em tens pel que necessitis =) Una abrçada molt forta i ànimus company!
Per mi l'Espanyol i aquest blog són una teràpia, però ara mateix tinc altres preocupacions i l'Espanyol no em motiva com abans.
Stubbins: Gràcies pels ànims...i la cançó aquesta si que anima. A Liverpool entre els reds i els Beatles viuen molt bé! ^_^
Josep Maria: Gràcies pels teus ànims carregats d'aquesta esperança blanc i blava que tots els pericos portem dins. I molts ànims també per tu! Una abraçada!
Spifire: Gràcies, i si, abraçar-se a un perico dona molta energia. Moltes gràcies per tot Xavi, de debó! Fins aviat!
Bé, tot i que ja vaig comentar aquest tema fa ben poquet amb tú per l'msn vull reiter-te les meves paraules aquí també.
Jo fa ben poquet (qüestió de 2 o 3 setmanes) estava atravessant el que estàs atravessant tú, si em permets de fer el símil saltant per sobre dels 4 anys de vida que ens separen. És normal que tot ho trobis fosc, que no tingui ganes de res i que alló que busquis no sigui una altre cosa que la sol.litud.
Quan atravessem moments com aquest ens sentim insignificants i busquem només estar en un racó fosc i on no ens pugui veure ningú. Jo sóc un fan d'Héroes del Silencio, i aquests tenen un disc titulat "Avalancha" i una cançó que també té aquest títol. Doncs bé, per a mí, "Avalancha" no és ni un disc ni una cançó, "Avalancha" és un actitud. Una actitud davant la vida i davant de situacions com la que atravesses. "Avalancha" és aixecar-te, fer un crit i viure la vida amb aquella actitud que els joves tenim i que ens fa intentar menjar-nos el món.
Avalancha, Guim, Avalancha!!
Aquest parentèsi és habitual al llarg de la nostra vida. Circumstàncies que ens superen o que no podem controlar ens entristeixen i llavors volem fer canvis. L'Espanyol ens ocupa una gran part dels nostres sentiments i pensem que és una càrrega, però no, qüasi bé sempre és una teràpia.
Jo he passat èpoques molt dolentes i la meva força me l'han donat l'Espanyol i dos "capgrós". De fet encara me la donen. Jo et recomano una cançó d'Ian Hunter "Cleveland Rocks" que ben segur t'ajudarà. Un dia quan et llevis tot ho veuràs millor. Carrega piles en aquest "impasse" i endavant que el 2008 serà el nostre any.
Edu: Merci per les paraules. Demà ens veiem a Sadrià. Cuida't i afina la veu per animar a les noies...a veure si aquestes ens animen una mica.
Anònim: Si, jo també conec algún "capgros" que m'anima molt. I que dir d'Ian Hunter i el seu famós "Cleveland Rocks" un geni de la música capaç d'emocionar a qualsevol. Una abraçada!
Un parèntesi pot venir ve de vegades. Però sobretot i com diuen molts dels comentaris, l'Espanyol viu de la gent com tu, per tant et dono tots els ànims del món per continuar endavant i perquè tard o d'hora recuperis la ilusió per l'Espanyol.
Salutacions, Guim.
Albert:És això, un parèntesi. Avui amb el femení i amb la victòria del primer equip a camp de l'Atlètico ja ho veig més clar. Gràcies company!
Guim, no sé que és el que et deu haver passat per pendre aquesta desició. Espero no sigui res molt greu i que dintre de poc puguis tornar a estar entre tots nosaltres. Recollir la teva bufanda de la porta i apareixer per Montjuic en nits com la de dimecres. Segur que trobar-te amb la gent en el camp també t'anima per veure-ho tot una mica millor.
Som una familia i en aquests moments tots ens hem d'ajudar. Anims i soc aquí pel que puguis necessitar.
Una abraçada company.
Bueno, dale tiempo al tiempo que tarde o temprano siempre sale el sol.
Animos y a recuperarse.
Un abrazo.
Albert Olivé: Gràcies per tot, de debó, és en moments així quan em sento orgullós de ser perico. Una abraçada i moltes gràcies!
Emilio: Gracias Emilio. Es tiempo lo que necesito, para pensar y plantearme muchas cosas...por eso ahora no tengo ganas de Espanyol. Un abrazo amigo!
Suposo que després de la gran jornada d'ahir, per partida doble, ho deus veure tot d'una altra manera. T'asseguro que la satisfacció que vam tenir tots aqui ahir va ser enorme. Perquè l'Espanyol és això. Una gran abraçada des de Sant Feliu de Codines i Bon Nadal Champions League! Alé Espanyol Alé!!!!!!!!!!!
guim no ens coneixem personalment però em dol molt veure el teu estat. no se quin es el teu problema però en moments dificils tenir un lloc per evadir-se és el millor q pots tenir. jo soc una miqueta més gran q tu i evidentment he passat per moments dificils i t´aseguro q tenir un lloc on oblidar-me per poc q sigui dels problemes greus de la vida sempre m´ha ajudat a seguir endavant.
anims perico!!!
Gràcies als de Sant Feliu...sempre hi sou! Va ser una bona jornada, de fet, el gol del Luis Garcia em va arrencar un crit d'alegria. Una abraçada.
Futbol blanc i blau: Es que fins i tot ara em costa evadir-me amb l'Espanyol. Gràcies per l'energia que em transmeteu amb les vostres paraules. Una abraçada!
Sou tots una colla de motivats de la viddaa el espanyol lany k be baixa a 3a divisiiooo
i pujara ell nastiikkkkk!!
I despres vindra el barça b i el badalona i perdereu 12-1 o algu aixxiiii!!
Sen anirana els cracks(tamudo, riera i luis garcia) i ala desapareixara xdxdxd
Anònim: Nosaltres sabem qui és el nostre pare.
"Nuestros enemigos nos dan la fuerza necesaria para seguir adelante"
ànims guim!! en mals moments sempre pensem en deixar-ho tot, però pensa que l'espanyol el portem tots molt endins, i potser pensem que el deixem però en el fons no ho podem fer...sempre pericos.
rebuznan luego seguimos volando
vincent vega
Publica un comentari a l'entrada