Copa de la Reina 2007

La nostre aventura va començar el divendres 29 de juny a les 23'00. El meu germà i jo ens vam preparar per a la final de la Copa de la Reina. Vam agafar un parell de samarretes, bufandes, banderes i la trompeta. Després de fer un bon sopar vam marxar cap a Sadrià, lloc de partida de l'afecció espanyolista. allí van aparèixer els primers problemes, ens van comunicar que l'expedició de l'Espanyol havia tingut problemes a l'aeroport i encara no havien arribat les maletes personals de les jugadores ni tota l'equipació i botes de joc. La gent ho tenia molt clar, tot i els dubtes aniriem a Madrid...tots els presents vam pujar a l'autocar i així va començar el nostre viatge cap a la capital.

Durant el viatge vam anar parlant i coneixent un munt de pericos, cantant alguns càntics blanc i blaus i dormint com podíem en els sempre incòmodes seients d'autocar. Després de fer un parell de parades vam arribar a Madrid, allí ens va costar molt trobar el camp de joc i es pot dir que vam fer una ruta turística per aquell barri madrileny. Ens va deixar l'autocar i vam anar de cap a esmorzar, els més atrevits es van menjar un bon entrepà de calamars i d'altres en teníem prou amb un entrepà de pernil. Després de satisfer la nostra gana vam enfilar camí cap al camp García de la Mata i vam començar a penjar les banderes juntament amb altres pericos curveros que estaven en la nostra expedició. Les jugadores estaven fora del vestuari espernat unes maletes que no arribaven, el camp es començava a omplir d'aficionats pericos i granotes (que eren molts més que nosaltres) i des de megafonia s'informava de la situació.

Finalment i amb molt de retard va començar el partit, les nostres noies van sortir molt mentalitzades i al minut 3 la golejadora Adriana va marcar un gol que ens feia esclatar d'alegria. Més tard i després d'un fora de joc que vam veure tots excepte el línier i l'àrbitre el Llevant va empatar. Les nostres una mica desanimades es van fer enrere i quan ja s'arribava al descans van rebre el segon gol. Mitja part i les jugadores que marxaven al vestuari amb cares tristes. Nosaltres intentàvem animar-les i transmetre el nostre suport. Ens vam ajuntar uns 10 pericos i vam animar a l'equip en tot moment, picant a la tanca i deixant-nos la veu, movent les bufandes i aixecant les banderes, tocant la trompeta i de tan en tan hidratant-nos amb una bona cervesa.

La segona part va començar amb un Espanyol més decidit i buscant l'empat però els nervis, la precipitació i la lamentable actuació arbitral no van permetre la reacció de les noies. Més tard va arribar l'expulsió de la Olga i el Santi. Personalment em quedo amb el detall de la Olga "Chola", que després de l'expulsió i de camí al vestuari va passar per davant nostre i ens va donar les gràcies pel suport i per haver anat fins a Madrid per veure-les. Lluny de tot això les gràcies les donem nosaltres per com ens han fet gaudir i per les bones estones de futbol que hem viscut amb el seu bon joc. GRÀCIES NOIES!

Més tard i després de cantar ja sense veu i veure com les noies jugaven amb el cor el Llevant va marcar el definitiu 3 a 1 en temps de descompte. Les nostres van quedar destrossades en veure com l'esforç de tota la temporada no tenia recompensa en forma de Copa, però nosaltres els hi vam fer saber que el que havien aconseguit era tot un orgull. Algunes van marxar cap al vestuari amb el cap cot i entre llàgrimes, d'altres es van quedar estirades sobre la gespa veient l'eufòria de les valencianes. Però totes ens van aplaudir i agrair el nostre suport, algunes van llençar la samarreta al públic i d'altres es van acostar per donar-nos la mà.

Després i una mica tristos vam sortir amb l'autocar camí a Barcelona, vam fer una parada tècnica per dinar i estirar una mica les cames. Ja ben alimentats l'autocar va seguir el seu trajecte i nosaltres tot i el cansament vam seguir cantant una bona estona a l'autocar i més quan el conductor va posar una pel·lícula erótica, nosaltres li dèiem al conductor que aquella peli ja l'havíem vist però la va deixar seguir...entre càntic i bromes vam arribar a Barcelona, sense la Copa de la Reina, amb molta son i un mal d'esquena considerable però sobretot amb el gran orgull d'haver estat recolzant al femení.