UEFA 88
L'Espanyol entrenat per Javier Clemente va aconseguir classificar-se per anar a Europa després d'una gran temporada a la lliga on l'equip va quedar tercer amb jugadors tan importants com N'Kono, Lauridsen, Gallart, Orejuela, Soler, Golobart o Valverde entre d'altres.
La UEFA es plantejava com un premi a la gran trajectòria i al bon joc de l'equip, i l'objectiu era fer un bon paper, però mica en mica l'Espanyol es va anar fent gran a la competició europea i més després d'imposar-se a equips com el Milan o l'Inter.
Sarrià es va convertir en un fortí i tota Europa va quedar meravellada amb el conjunt espanyolista. Finalment els blanc i blaus es van plantar a la final després d'una gran remuntada contra el Bruges belga, la final era a doble partit i va començar bé, a l'anada Sarrià va gaudir d'un 3 a o que deixava la final practicament sentenciada però a la tornada jugada al Ulrich Haberland Stadion l'Espanyol es va enfonsar i el Bayern va empatar l'eliminatòria, després de la pròrroga l'Espanyol va perdre a la tanda de penals i d'aquesta manera va deixar escapar una gran oportunitat per guanyar un títol europeu, des de llavors el club va arrossegar l'anomenat "Síndrome de Leverkusen".
1/32 de final
Borussia Moenchengladbach - RCD Español (0-1//1-4)
1/16 de final
AC Milan - RCD Español (0-2//0-0)
1/8 de final
Inter Milan - RCD Español (1-1//0-1)
1/4 de final
RCD Español - Vitkovice (2-0//0-0)
Simifinals
Brugges - RCD Español (2-0//o-3)
Final
RCD Español - Bayern Leverkusen (3-0//0-3) - Penals (3 - 4)
L'onze que va jugar aquella final estava format per Golobart, Job, Soler, Gallart, N'Kono, Orejuela, Miguel Ángel, Urquiaga, Losada, Iñaqui i Pichi Alonso.
.jpg)
Entrada de la final jugada a Leverkusen (18 - 5 - 1988)
.JPG)
4 comentaris:
Abans de res, chapeau per aquests dos articles sobre el Partit de Pericos Solidaris. Encara que tingués un anyet per aquells temps, tinc molt afecte als nois d'aquesta "quinta"... i és per això que el 23 de desembre aniré amb l'equip UEFA 88 :P
Per cert... perquè Lauridsen no era a l'onze titular a Leverkusen? Sempre ho he volgut saber i mai n'he sapigut la resposta... Salutacions!
Jo també tenia un any quan es va jugar la UEFA.
El tema de Lauridsen és delicat. Segons uns en Clemente volia demostrar que jugués qui jugués ell era qui guanyava i va fer una alineació que va sorprendre a tothom, fins i tot als rivals.
En una entrevista a Ricardo Pastor conegut com el Pitoniso Pito em va dir que segons sembla en Clemente tenia un pre-contracte amb el FC Barcelona, i que l'Espanyol guanyés aquella UEFA no estava ben vist a Can Barça. Per això l'entrenador basc no va convocar per aquell partit a Lauridsen un dels jugadors més importants.
De totes maneres espero que el pròxim dia 23 els equips de la UEFA'88 i la Copa 2000 ens facin gaudir d'una bona tarda de futbol. Jo també aniré amb els "veterans" de la UEFA.
Salut i Espanyol!
Puff!! Que recuerdos!! Tenía 13 años y recuerdo perfectamente los partidos que retransmitieron por TV. Valverde y Losada eran unos autenticos cracks! Lástima que Clemente no sacara en la final ni a Valverde ni a Lauridsen. Otro gallo habría cantado.
¡Hola Guim.Me ha gustado mucho tu crónica del partido.¡Caña a los culés!.José Luis.
Publica un comentari a l'entrada