Sensacions d'un derbi

Són moltes les coses que es poden dir sobre el derbi. El dissabte hi havia molts nervis, era una ocasió única per avançar als altres i dir que Barcelona és blanc i blava!

Vaig pujar a Montjuic amb un refredat que vaig agafar al camp de l'Osasuna (de moment el primer desplaçament de la temporada) i sense haver menjat res. Afortunadament em vaig trobar a l'amic Jordi que em va convidar a una cervesa i així vaig aconseguir calmar mínimament els nervis, després de parlar una estoneta amb ell i fer broma vaig entrar al camp i allí em vaig trobar al Xavi, amb el qual vem fer un change de loteria de les nostres penyes.
L'ambient era maco, molts colors, moltes banderes i cares conegudes amb les quals comentavem les sensacions d'aquell derbi. Després i ja instal·lat al lloc on em poso normalment vaig mirar-me la grada, vaig veure a l'Emilio (que estilo tienes ondeando la bandera!) i d'altres amics i coneguts que com jo estaven fets un feix de nervis...minuts després va començar el partit i la Corporació d’expoliadors de la cultura i l’esport de Catalunya ens van fotre un golet, això si, aquesta vegada amb el peu i no amb la mà. El fet del gol em va molestar molt, ja que al moment vaig començar a rebre trucades perdudes d'alguns babaugranes que conec.

No entendré mai perqué em fan aquestes perdudes, ja que jo mai ho faig i quan el Barza guanya alguna cosa encara sóc tan gilipollas de felicitar a aquesta gentussa, és més, tot i l'odi que tinc envers a aquesta institució fundada per un suïs mai he trucat a cap culerot per restregar-li per la car un gol o resultat, i considero que fent aquestes trucades demostren el seu baix nivell ètic, la seva nul·la capacitat mental i les grans mancances humanes que tenen. I ja paro que m'estic posant dels nervis.

Després destacar que l'afició del conjunt suïs va llançar una bengala contra els pericos que hi havia abaix...suposo que la premsa manipuladora i tendenciosa de TV3 no ho va veure això.

A la mitja part vaig aprofitar per comprar-me un entrepà al bar de l'estadi, cosa que em va costar bastant...mentre feia cua em vaig assabentar de que bona part de l'afició dels altres havia accedit a l'estadi sense entrada, quan molts de nosaltres no vam poder entrar a L'Orinal l'any passat perqué als senyors mossos no els hi va sortir dels picarols (si ho voleu recordar cliqueu aquí). Com podeu veure tot era ràbia dins meu, cosa que va desaparèixer quan en Coro, una vegada més, va fer aquell gol que empatava el partit mentre la grada embogia i esclatava d'euforia veient com els crack d'en Raijart no podien amb els nois de Valverde.

El partit va seguir amb l'equip atacant a la porteria de la ballarina Valdés però ja no es va moure el marcador. Després a recollir les banderes que havien quedat per la grada i acabar de comentar el partit amb el Xavi. De tornada em vaig tornar a trobar al Jordi i vem acabar com haviem començat, fent broma i rient-nos plegats. Tot i que entre el gol que ens van fotre els altres, les trucadetes perdudes, el comportament dels Boixos i la merda d'entrepà que em vaig menjar a l'estadi vaig tornar a casa un xic malhumorat.

I ja per acabar: Barcellona siamo noi!