Vaig fer l'examen pensant en el Tamudo, Pandiani, Klose, Gorka, Frings, Diego...i només acabar de contestar totes les preguntes vaig seguir pensant ens les banderes blanc i blaves i en les bufandes de tota una afició entregada...a l'acabar la classe vaig anar a comprar una Coca - Cola (suposo que per calmar els nervis) i mentres em passejava amb la jaqueta de l'Espanyol vaig sentir una veu que deia: "Nos vemos en Glasgow". Era un xaval jove, que anava amb la samarreta de l'Espanyol i vem estar una bona estona parlant sobre el partit i les sensacions que teniem, era la primera vegada que veia a aquell noi però era com si ens coneguèssim de tota la vida. Quan ens vem despedir vaig donar una volta abans de tornar a classe i vaig veure un matrimoni alemany amb la samarreta del Werder...no podia deixar de pensar en el partit.
A l'acabar la classe vaig quedar amb el Joan per deixar-li un carnet i fer la tertúlia perica.
Vaig dinar ràpid (com de costum) i rapidament vaig marxar a treballar cap a l'ambulatori...mirava el rellotge i les hores no passaven, de tan en tan apareixía l'informàtic, que també es perico, i deixava anar alguna frase com "Donde estan no se ven en Europa los culés" o altres com "Somos pericos! La mejor gente que hay...".
Així van passar les hores fins que a les sis vaig plegar, vaig passar per casa per agafar la samarreta i la bufanda i vaig començar el meu camí cap a Montjuic per trobar-me amb el Xavi (Spitfire). Allí el vaig conèixer, vem compartir una bona cerveseta mentre comentavem les semifinals i altres anècdotes...entre mig de càntics i bengales van aparèixer uns bons amics i també en Xavi Salvatella...això va donar peu a una mini trobada de la blogosfera perica. Més tard vaig veure una cara coneguda, era el noi que m'havia saludat al matí, vem parlar animadament i ens vem desitjar sort.
Després de compartir aquesta bona estona vaig entrar al camp...la resta ja es pot imaginar, gols, passió, càntics i futbol en estat pur...després del partit em vaig despedir d'en Xavi i vaig conèixer fugaçment a l'Emilio i ja vem dir que a Glasgow anirem amb la faldilleta (i amb calçotets a sota per si fa aire)...
Ja de baixada vaig quedar amb el Joan i el Jordi (2 bons amics i millors pericos) de camí al metro cantavem i fèiem el famós "Espanyol oé oé" amb els cotxes que baixaven de la muntanya màgica. Al metro també vem fer algun càntic tot i que vem trobar a faltar que el conductor fes sonar el clàxon. Quan vem sortir del metro unes veus llunyanes ens van començar a cridar, eren uns exaltats aficionats al futbol que ens felicitaven per la victòria i ens convidaven a prendre una cervesa. No vem rebutjar l'oferta i mentre somiavem amb trepitjar terres escoceses degustavem amb plaer l'última cervesa de la nit.
Vaig arribar a casa i de cap al llit. Aquest matí m'he aixecat amb mal de cap i he hagut de fer un sobreesforç per agafar el metro i anar a classe. Quan he arribat m'han donat la nota de l'examen i jo preocupat pel resultat m'he endut una gran il·lusió. He tret un 8 amb 3 i he pensat que tan de bo totes les ressaques fòssin tan dolces com la d'avui...
Després del gol del Pandiani la grada va embogir. Aquesta foto la va fer el meu pare i ara està espernat ofertes per a ser fotògraf professional
.JPG)
5 comentaris:
Jo també ho haig de reconèixer: ahir només tenia al cap a l'Espanyol i l'esplèndid 3-0... Ja estic contant els dies que falten per a que arribi dijous que vé per certificar el passe a Glasgow. AIxcò sí, com bé has dit, portarem calçotets a sota dels Kilts, que per terres escoceces segur que deu fer bastant fred ^^ Una abraçada!
PD: abraçar-te a l'estadi amb altres pericos que no conèixes de res, simplement pel fet de celebrar un gol del RCDE, doncs els 2 senten el mateix sentiment envers els colors blanquiblaus, és quelcom que no té preu. És indescriptible aquesta sensació.
Jo vull ser prudent perquè això de guanyar 3 a 0 a un equip alemany no em porta bons records...
Em vaig abraçar amb pericos que no havia vist en la meva vida...i són coses difícils d'explicar. Un plaer haver-te conegut i fins la pròxima! Visca l'Espanyol!
Mira que me supo mal llegar tan tarde. Esperaremos a ver que pasa el jueves y ya planearemos una nueva quedada. Un saludo.
- Emilio: La làstima de llegar tarde fue que no pudiste compartir una cerveza, pero esto lo cambiamos por un whisky en Glasgow.
- Xavi: Si tot va com ha d'anar ens veurem a Glasgow. Salut!
hola pericos de cualquier parte del mundo. yo me encuentro en finlandia.
No podré ir a recibir a los jugadores al aeropuerto y dudo que a Glasgow. Pero os llevaré en el corazón, a ver si oigo cantar los goles desde kuopio. almenos os pido que me los cantéis por el móvil.
Per cert Domenec planteja't el tema de la fotografia professional!!!
Ahora mismo tengo las canciones de la curva puestas.
VISCA L'ESPANYOL!!!
Publica un comentari a l'entrada