Encara abatut per la notícia que ens acompanya aquests dies vull explicar una petita hisòria simbòlica que espero que serveixi d'homenatge al nostre etern capità.
El passat novembre s'em va presentar la possibilitat de fer de fisioterapeuta en un dels equips de futbol base femení de l'Espanyol. Vaig aconseguir el que per mi era un somni, una il·lusió i vaig entrar com a fisioterapeuta al Femení C. Allí em va sorprendre l'esforç de les noies per sobreviure en un esport marcadament masculí. Amb el temps i desprès d'alguns partits, entrenaments i situacions difícils a l'equip vaig anar agafant molta confiança i una gran estima per totes elles, algunes són com germanes per mi i ja formen part de la meva vida i ocupen un bon tros del meu cor. Amb elles he viscut rialles, plors, desil·lusions, esperances, mal humor, bromes, discusions...un munt de coses que han anat forjant entre elles i jo una relació molt especial. Amb tot això hi ha una cosa que sempre m'ha acompanyat als partits, el botiquí...on des del principi de començar portava una fotografía de l'equip. Ara aquesta foto i com a gest simbòlic descansa a la porta 21 del nostre estadi.
A partir d'ara tinc molt clar que seguiré inculcant els valors que transmet l'Espanyol i que cada dia veig amb més claredat, que són uns valors molt vàlids. Sempre he intentat transmetre a les jugadores els sentiments de sentir-se perico. Inculcar els valors que el meu pare m'ha transmés. Esforç, sacrifici, lluita, entrega, solidaritat, companyerisme, humilitat, apreci, orgull i per sobre de tota estimar aquesta "Força d'un Sentiment" que ha passat de generació en generació.
Serveixi aquest petit homenatge per recordar a un dels nostres, que ens ha deixat massa aviat però segur que el seu esperit ens acompanyarà per sempre més.
DESCANSI EN PAU EL NOSTRE ETERN CAPITÀ
.JPG)
